Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Opinion EL VORAVIU

El teatre, representació de la realitat

Al teatre trobem una representació clara del conflicte entre Catalunya i l'Estat

Josep Ramon Correal

Whatsapp
Lluïsa Cunillé. ZOOM. AROLA EDITORS

Lluïsa Cunillé. ZOOM. AROLA EDITORS

La dramaturga Lluïsa Cunillé ha estat la guanyadora del premi Enlaira que atorga Arola Editors. El guardó reconeix la trajectòria literària de l’autora que es va iniciar amb l’obra Rodeo, estrenada el 1992 a la Sala Beckett. Xavier Albertí ha dit de Cunillé que «sap que l’escriptura dramàtica i les convencions escèniques són molt més que un dipòsit de formulacions escèniques, són sobretot eines de representació d’una realitat que no deixa de produir víctimes de tota mena». Per demostrar-ho agafo un text de l’autora titulat Barcelona, mapa d’ombres (2004). Dels personatges, ELLA seria Catalunya i ELL seria l’Estat espanyol: 
«ELL: Com és que vostè i jo no hem parlat mai de debò?
DONA: La gent només parla de debò quan no té res a perdre o quan està a punt de morir (...).
ELL: Darrerament somio en la guerra. En el dia en què es va acabar la guerra sobretot.
DONA: És que les guerres s’acaben alguna vegada? Se sobreposen les unes a les altres i no s’acaben mai.
ELL: Així parlarem de debò avui?
DONA: Segur que sí.
Ell: Per què avui sí?
DONA: Potser perquè jo ja no tinc res a perdre i vostè s’està morint».

Temas

Comentarios

Lea También