El veritable #TrapHero

Heroi. Comandar els mossos en una situació política tan complicada, sense sucumbir a les pressions ni d’uns ni d’altres per convertir la policia catalana en un actor de part d’un conflicte polític, va ser una proesa

25 enero 2020 10:10 | Actualizado a 25 enero 2020 10:40
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Els atemptats islamistes radicals d’agost del 2017 van convertir el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, en un heroi nacional. En un primer moment, el mèrit policial fou per al cos en el seu conjunt, que va resoldre amb èxit –no exempt d’algunes errades– l’episodi terrorista que va colpejar Barcelona i Cambrils.

Però la discussió amb un periodista que va amenaçar amb abandonar una roda de premsa on s’informava dels fets perquè el major contestava les preguntes en català, i la resposta que Trapero va donar-li, «pues bueno, pues molt bé, pues adiós», van catapultar-lo a la categoria de mite per al sobiranisme.

Aquella frase, pronunciada per un home que no entenia la mala educació d’un periodista que es negava a acceptar la realitat bilingüe de la societat catalana, va ser rebuda pel sobiranisme com una demostració pública del compromís del major envers un projecte polític. Era un error creure-ho, però en aquells moments tot os servia per fer brou i l’independentisme va córrer a segrestar Trapero i la seva frase per convertir-los en una icona a través de la qual es donava per fet que quedava garantit el suport dels mossos a la celebració del referèndum. No van ser pocs els independentistes que es van comprar camisetes amb la cara del major serigrafiada al pit.

La declaració de Josep Lluís Trapero com a testimoni en el judici als líders independentistes va trencar el que no era res més que un miratge. Ara, després del seu testimoni en el seu propi judici a l’Audiència Nacional per rebel·lió, el miratge ha quedat definitivament esmicolat en mil bocins després de sentir-lo dir que ell estava disposat a detenir personalment Carles Puigdemont en el cas que un jutge així ho hagués demanat.

Les camisetes amb la cara de Trapero potser acaben utilitzades com a draps de cuina després de la decepció que molts hauran sentit. I en canvi, és ara quan més clar es veu que efectivament Trapero va ser un heroi, si entenem per tal a la persona que es distingeix per haver realitzat una proesa extraordinària i que requeria molt de valor.

Perquè una proesa és el que fou comandar els mossos en una situació política tan complicada, sense sucumbir a les pressions ni d’uns ni d’altres per convertir la policia catalana en un actor de part d’un conflicte polític.

Trapero no va renunciar als atributs bàsics d’una policia democràtica, com sí que va fer el tinent coronel Diego Pérez de los Cobos al capdavant de l’operatiu de l’1-O de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, que es basa en un ús proporcional, oportú, congruent, mesurat i eficaç de la força.

Tant pel que fa als fets ocorreguts a la conselleria d’Economia el vint de setembre, com després en la jornada de l’1-O, els mossos van ajustar la seva actuació al que tenia sentit fer donada la situació que es vivia al carrer. Van ser operatius professionals i mesurats. D’eficàcia limitada, però sense cap possibilitat de fer una altra cosa millor.

La veritat és que a Trapero se’l jutja perquè la lògica endimoniada que va triar l’Estat per defensar-se requeria la construcció d’un relat que convertís els Mossos en una peça fonamental de la hipotètica rebel·lió que el mateix Tribunal Suprem ja ha dit que no va existir. Es necessitava convertir Trapero en un cap de turc per poder encolomar als líders del procés delictes més greus dels que van cometre. Aquesta i no altra és l’explicació per la qual es jutja Trapero. No n’hi ha cap més. Així de falsa és la justícia espanyola en els temes que afecten el procés.

Trapero fou un heroi en 2017, però no pels motius que l’independentisme volia creure. El major no és un heroi independentista, unionista o federalista. No li escauria cap d’aquestes heroïcitats perquè un policia no es deu a les idees polítiques, sinó al deure escrupolós de complir amb la seva feina.

Com a ciutadà que creu en la policia no me’n refiaria mai d’algú que, vestit d’uniforme, posés les seves idees per damunt dels meus drets. Per això considero que Trapero va ser i és un heroi. Perquè només va fer el que s’esperava que fes: comandar els uniformats recordant-los que calia que fessin complir la llei però sense oblidar els preceptes d’una policia democràtica. Trapero va fer de policia. Pérez de los Cobos de carnisser. Però a qui s’està jutjant és al major. No hi ha dret i ho saben, malgrat que facin veure que no. Alguns diran: no va fer res per evitar el referèndum. El retret té molt fàcil resposta: van evitar-lo la policia i la guàrdia civil tot i deixar mil ferits pel camí? Els Mossos van aconseguir el mateix resultat que els altres dos cossos policials, però sense ferits. Pot ser que, en lloc de jutjar-lo, el que haurien de fer és condecorar-lo.

 


Periodista Josep Martí és ‘calero’, és a dir, de l’Ametlla de Mar. És empresari i periodista. Actualment a Londres analitza el Brexit. Aviat publicarà ‘Fuck you, Europe!’

Comentarios
Multimedia Diari