El vertigen de la glòria

Ara, el Barça no dóna més que disgustos als seus seguidors i desconcerta tothom. Ni tan sols Luis Enrique i els mateixos jugadors saben com explicar-s’ho. De guanyadors virtuals fa dues setmanes, es pot acabar perdent-ho tot! Què els està passant? M’atreveixo a assajar aquesta hipòtesi: pateixen la síndrome del vertigen de la glòria, que els afecta a tots. Després d’una temporada d’èxit continuat, s’han immers dins una bombolla celestial que els paralitza involuntàriament els reflexos per seguir lluitant cada dia.

Com la crisi del vertigen, perden l’estabilitat, són prop del mareig i només mostren voluntat per subsistir. És un fenomen generalitzat que pot donar-se al món de l’empresa, de la política i de l’esport; tant de caire individual com col·lectiu. Per contra, els rivals gaudeixen del gran al·licient de fer el salt per superar el líder, i treuen forces de flaquesa que milloren enormement el seu rendiment. Mentre aquests van llançats; els victoriosos romanen retinguts per conservar la corona de llorer.

Què pot fer-se en aquestes circumstàncies? Suggereixo que cal donar uns dies de descans total als jugadors més afectats i fer jugar els qui escalfen massa vegades la banqueta, que sortiran al camp com qui s’escapa del toril. Quan els titulars tornaran a ser convocats, hauran recobrat la motivació grupal per ser el que eren, amb més ganes de refer-se de les frustracions anteriors. Potser paga la pena provar-ho abans de seguir amb l’agonia que ens està consumint.

Miquel Navarro i Oriach

(Lleida)