El virus mutant. El virus de la veritat

Cada vegada se’ns veuen més les intencions. Vivim un carnaval que ha baixat les mascaretes a la boca, i, com en tota festa de disfresses, hi ha d’haver tots els personatges representats

18 septiembre 2020 16:40 | Actualizado a 18 septiembre 2020 17:04
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

Aquest estiu hem sortit de casa. No hem anat tan lluny com ens hauria agradat però prou per sentir que aprofitàvem l’escletxa que ens ha ofert la feina i la Covid-19. Hem volat per dormir en un hotel amb regust de decorat. Les hamaques solitàries i el bar de la piscina que segur que les ha vist de tots colors mostrant la persiana baixada com a reflex d’una rendició inevitable. S’hi percep una estela fantasmagòrica que convida a banyar-se a la piscina com si fos privada i anar a la platja sense mesurar l’espai entre tovalloles.

Viatjar en temps de pandèmia és com visitar a Cinecittà a l’hora d’esmorzar i entrar als escenaris que minuts abans han estat plens de vida, on encara es nota l’escalfor dels focus i en queda la remor de l’equip de rodatge.

Hi ha poques coses que podem fer sense controvertida mascareta, aquest tros de roba que ens protegeix però que sobretot ensenya més del que amaga.

Potencia les nostres vergonyes i les nostres grandeses. M’he trobat persones especialment generoses, empàtiques, properes, malpensades, desconfiades, i de totes n’he tret alguna cosa, la primera, que el virus no ens afecta només físicament.

Hores després d’arribar a l’illa vam conèixer una família que sopava a la taula del costat, com que els nens es relacionen de manera màgica vam acabar parlant i va ser molt agradable, tant, que ens van sorprendre pagant-nos el sopar: «perquè ens ho hem passat molt bé i hem rigut molt», ens van dir. Ens vam quedar molt sorpresos i increïblement agraïts, estàvem cansats, portàvem tot el dia amunt i avall, havíem perdut molt de temps a les oficines de lloguer de cotxes, aquell forat negre en què cada minut que passa augmenta l’import que hauràs de pagar al final, fiança a banda, òbviament.

Les confessions també tenen alguna cosa de viral, me n’he trobat de força corprenedores aquest últim mes. La noia de Bangladesh casada per conveniència amb l’home que van escollir els seus pares. Al final de la conversa m’ho va justificar.

La noia de 28 anys que dormia a la cantonada de casa. Em va explicar vivències molt dures. Li vaig portar roba i menjar per a ella i el seu company. Fa dos dies que no hi són. Espero que dormin sota sostre.

Vivim un carnaval que ha baixat les mascaretes a la boca, i, com en tota festa de disfresses, hi ha d’haver tots els personatges representats. Aquell pare que ens va dir que el seu fill de set mesos era la primera vegada que es banyava al mar. Entrant des de la platja vull dir, eh? O aquella senyora que em va mirar malament a la cua del supermercat perquè devia pensar que m’hi apropava massa. Ja podem anar fent mascaretes de colors i de formes diferents, ja, si cada vegada se’ns veuen més les intencions.

Montse Llussà va néixer a Reus, on va començar la seva trajectòria radiofònica. Treballa al ‘Versió RAC1’. Veu d’espots i programes a Canal Reus, TV3 i TVE. Graduada en logopèdia, és professora de veu a Blanquerna

Comentarios
Multimedia Diari