Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

El web en castellà de la Casa Blanca

Donald Trump menysté el castellà, com a Espanya es menysté el català

Anton Monner

Whatsapp
El web en castellà de la Casa Blanca

El web en castellà de la Casa Blanca

Donald Trump, el nou president dels Estats Units, empren decisions que fan tremolar molta gent. A Espanya no ha agradat que s’hagi suspès el web en versió castellana de la Casa Blanca. «Desitgem millorar-la», justifiquen. No sé si és una excusa o una eliminació «de facto». Crec, això sí, que és una degradació que no pot agradar als que tenen la llengua castellana com a parla principal o secundària. El nou president digué, en campanya electoral que l’idioma del país era l’anglès i no l’espanyol. És una decisió ben lamentable si avaluem la quantitat de castellanoparlants que tenen residència als Estats Units.

Els americans castellanoparlants són, si fa no fa, la proporció de la població de Catalunya en relació a la d’Espanya, sense comptar els habitants de València, Mallorca, Andorra i la franja d’Aragó. La web de la Moncloa, com la de Trump, només està redactada en castellà, mentre que la de la Generalitat ho està en català, castellà, anglès i aranès; vet aquí la diferència!

A Madrid no els hauria d’estranyar aquesta reacció. És, si fa no fa, la mateixa que ells han imposat lingüísticament als territoris catalanoparlants. A partir del 1714, a la Reial Audiència, obligant a usar el castellà sense discussió. Tancaren les universitats catalanes i en van crear una de nova a Cervera perquè aquest municipi havia restat lleial a les armes de Felip V. També a l’església i, a poc a poc, a l’escola primària i als ajuntaments. El secretari del «Consejo de Castilla», l’abad de Vivanco, adreçà als corregidors de Catalunya, la instrucció secreta que deia el següent: «...pondrán los más altos esfuerzos para introducir la llengua Castellana, con la finalidad de dar las providencias más temperadas i disimuladas para conseguir el efecto sin que se note el esfuerzo...»

La història és tossuda. Cal recordar que el gramàtic Antonio Nebrija, autor de la primera gramàtica de llengua castellana, escriví que aquest idioma, «es la compañera del Imperio...» i que ha de servir perquè «...los pueblos bárbaros y las naciones peregrinas reciban la lengua y las leyes que el vencedor impone al vencido...»

Aquestes imposicions lingüístiques inclús avui, es pretenen aplicar, en plena democràcia. Alguns creuen que la seva llengua castellana ha de prevaldre per sobre de la catalana, seguint la manera de procedir dels conqueridors de nous territoris.

A Catalunya, els mitjans de comunicació castellans són majoritaris. No en va la prohibició franquista va afectar en l’analfabetisme idiomàtic als alumnes que van estudiar a les escoles catalanes entre els anys 1939 i el 1980 moment que va començar a introduir-se el català a l’escola primària, consensuat per tots els partits.

Aquells que no estimen la nostra llengua i seguint els passos abans esmentats, com són el C’s i PP, pretenen imposar les seves lleis i no volen entendre que Catalunya té llengua pròpia de mil anys d’història. No entenen i no volen entendre que si «todos los españoles somos iguales ante la ley», tots hauríem de tenir els mateixos drets; també els lingüístics. Per què un nen català, si surt de Catalunya, sigui definitivament o conjuntural, no pot continuar seguint aprenent la seva llengua mare, si aquest és el desig dels seus progenitors? A més, els escolars que estudien aquí, coneixen el castellà en l’àmbit superior que els monolingües espanyols. El bilingüisme ajuda a conèixer millor el castellà i, també, una tercera llengua.

Per tant, si no existeixen altres motius, que els declarats contraris a la seva llengua, ningú pot comprendre que els destructors habituals no entenguin que els primers beneficiats són els nens castellanoparlants quan aprenen a les nostres escoles el català com a llengua vehicular, el castellà i una tercera llengua. Recentment, els governs del PP, amb accions poc democràtiques, també a Mallorca, València i la Franja d’Aragó, desitjaren destruir l’ensenyament de l’idioma, aplicant polítiques impositives sense tenir en compte la voluntat d’entesa entre pobles de diferent llengua materna que conviuen dins el mateix Estat.

A Catalunya, malgrat la llei de normalització lingüística consensuada per tots, el català ha quedat reduït a la marginalitat, als jutjats, a les universitats, als estaments oficials estatals establerts a Catalunya, com la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, Hisenda, entre altres. No seria més raonable que els funcionaris nouvinguts coneguessin el català? Si així fos, disposaríem d’una igualtat que ara se’ns nega!

Donald Trump menysté el castellà, com a Espanya es menysté el català. No els agrada la nostra llengua, la desvirtuen tant com poden, la menystenen contínuament i pretenen imposar la seva. Només la democràcia els obliga a no anul·lar-la totalment. Si poguessin, imposarien «la seva llei» com féu Franco o Primo de Rivera.

Cal que a Espanya s’apliquin la lliçó. No resulta bo per la convivència i el tracte d’igualtat, de diàleg, de respecte i d’entendre quan ens obliguem a les lleis que els convé i canviant-les al seu gust.

L’allunyament de la democràcia per part d’en Trump respecte a una part important dels seus habitants no difereix en absolut de la que s’aplica a Espanya per part d’en Rajoy, amb el suport incondicional dels seus adversaris polítics que enganyaren al seu electorat dient que mai el farien president del govern. Vet aquí l’agosarada valentia del PP que manifesta cínicament allargar la mà del diàleg a Catalunya, quan li nega, sense discussió, el finançament, les infraestructures, la idiosincràsia i la llengua, i, sobretot, un tracte d’igualtat.

Temas

  • TRIBUNA

Lea También