Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Eleccions i matemàtiques

Hi ha candidats que aporten més vots a la seva formació que no obtindria sense ells
Whatsapp

Els processos electorals sempre acaben amb un seguit de xifres que mostren la participació electoral, l’abstenció i els vots en blanc emesos, el repartiment de vots i la consegüent obtenció de regidories, uns càrrecs que més endavant propiciaran l’elecció dels alcaldes, dels presidents i els consellers comarcals, dels presidents i dels diputats provincials i altres càrrecs de més o menys importància. Fet i debatut, són les matemàtiques, els números obtinguts, els que mostren uns resultats que són el fruit del desig dels electors per situar en els llocs de decisió política les persones, els partits i les formacions que més els agraden, una elecció que es basa en un seguit de factors que cal tenir en compte.

A nivell estatal, PP i PSOE, els dos gran partits que fins ara han remenat les cireres com han volgut, han patit una forta sotragada a la baixa, el càstig que probablement reflecteix l’ambient de corrupció que els envolta, un sentiment corporatiu que contrasta amb la falta del sentit d’Estat que tant pregonen i, alhora, l’incompliment reiterat de les promeses electorals realitzades fins ara. Una part dels espais que aquests partits han deixat els han ocupat noves formacions, que per l’esquerra i per la dreta han sabut verbalitzar les mancances que pateix la societat, sense que a hores d’ara es pugui intuir si les promeses electorals que han deixat anar pel camí de la campanya seran realitzables. Des de l’escepticisme, es probable que els electors, farts de veure els incompliment dels uns hagi optat per uns altres, cosa que és plenament democràtica.

A Catalunya, PP i PSOE han aconseguit resultats ben pobres, malgrat que mantinguin algunes alcaldies importants. Pel seu costat, CiU mostra el desgast que pateix per l’actual dinàmica econòmica en part propiciada des del centralisme, amb la pèrdua d’alcaldies ben significades, com la de Barcelona, per bé que a nivell general encapçala les preferències dels catalans. En paral·lel, ERC ha aconseguit uns molt bons resultats que li permetran tenir més visibilitat als ajuntament, diputacions i consells comarcals. Pel seu costat C’s i PODEM han obtingut resultats molt destacables en alguns pobles i ciutats, cosa que no amaga la confiança electoral que la C.U.P. Entesa i altres formacions independents han obtingut arreu del país.

Evidentment, a les diverses eleccions la majoria dels partits polítics obtenen uns resultats que reflecteixen les seves actuacions prèvies o els seus programes de govern; amb tot, quan els comicis són a nivell municipal poden variar segons siguin les persones que formin part de les llistes, especialment a l’alça si qui les encapçala té prestigi. Ara per ara ja és prou conegut que hi ha candidats que aporten més vots a la seva formació que aquesta no obtindria sense ells. D’aquest se’n diu que sumen. Altres fan que els partits deixin de percebre vots amb la seva presència, són el que resten; i encara i ha una selecta minoria que són capaços de multiplicar, quan la seva presència a una llista municipal té repercussions en àmbits superiors. Una simple qüestió de matemàtiques.

Per no fer llenya de l’arbre caigut, deixaré sense anomenar alguns candidats a l’alcaldia que amb la seva particular forma de ser han fet perdre vots a les seves formacions. Sí que sí destacaré candidats ja clàssics, com Ballesteros a Tarragona o Poblet a Vila-seca, o nous elements com Tomàs a Amposta o Colau a Barcelona que afegeixen valor als seus partits i formacions polítiques.

Menció a banda mereixen els partits que han fet perdre força a les seves llistes electorals a partir de programes no massa concrets o poc elaborats, o per declaracions públiques que han espantat alguns electors. Un dels aspectes que igualment desagrada als electors és la falta de concreció en aspectes puntuals, un defecte que, sumat a la calculada ambigüitat, ocasionen que els votants busquen propostes més palpables en altres exposicions electorals. A tall d’exemple, els programes electorals i els partits que s’han volgut mostrar com transversals, amb la intenció de quedar bé amb tothom i no aixecar animadversions, no han caigut massa bé, ja que els electors interpreten que difícilment podran implicar-se en aquells afers que per força requereixen atenció i gestió. En concret, de la mateixa forma que fer elaborar una simple truita cal trencar alguns ous, és lògic que en la gestió dels afers públics els polítics s’hagin de deixar algun pèl a la ratera.

Temas

  • TRIBUNA

Comentarios

Lea También