Elogi de les àrees metropolitanes. Un debat molt proper

Reconeixement. La xarxa de ciutats que formen Tarragona, Reus, Valls, Cambrils, Vila-seca, Salou i, fins i tot, el Vendrell configuren una àrea metropolitana que mereix el mateix reconeixement que la de Barcelona

16 junio 2018 14:21 | Actualizado a 16 junio 2018 14:31
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Núria Marín, l’alcaldessa de L’Hospitalet del Llobregat, reivindica que les àrees metropolitanes siguin reconegudes en la Constitució. En un article publicat a El Periódico de Catalunya demana «obrir ja un debat sobre el paper de les àrees metropolitanes, aquestes ciutats de ciutats que són els centres reals d’acumulació econòmica i producció de riquesa».

Un debat que –defensa– hauria de culminar amb la presència del fet metropolità en una futura reforma constitucional. L’alcaldessa de la segona ciutat de Catalunya llença aquesta proposta pensant en l’àrea de Barcelona, però des d’aquí seria molt important implicar-se en el debat. 

La xarxa de ciutats que formen Tarragona, Reus, Valls, Cambrils, Vila-seca, Salou i, fins i tot, el Vendrell configuren una àrea metropolitana que mereix el mateix reconeixement que la de Barcelona.

Té menys habitants, però ocupa una posició estratègica com els lectors veuen reflectit constantment a les pàgines del Diari. No seré pas jo qui ho descobreixi a aquestes altures.

Però sí que puc recordar, en els meus inicis com a periodista, aquelles notables resistències que apareixien cada vegada que es posava l’accent amb els vincles entre les ciutats i no en les seves diferències o rivalitats. Per sort, hem avançat molt en aquest terreny. Però és necessari no abaixar mai la guàrdia i, si ara s’obre un debat a escala espanyola, la segona àrea metropolitana de Catalunya hi ha de dir la seva.

Amb la reivindicació constitucional, Núria Marín reobre la vella història del pols entre la vocació metropolitana de Pasqual Maragall, i dels governs d’esquerres del cinturó de Barcelona, i les reticències de Jordi Pujol.

Qui va ser president de la Generalitat durant 23 anys sempre va veure les iniciatives metropolitanes com una amenaça a la seva hegemonia política. I va fer tot el possible per frenar qualsevol coordinació entre un entramat urbà que és únic malgrat anar canviant el nom del municipi.

Així es produïa el contrasentit de què una realitat única des del punt de vista de l’urbanisme, les infraestructures, el medi ambient, els transports, els serveis i, fins i tot, la cultura no podia configurar una identitat política que li permetés prendre decisions conjuntament.
Esquema centralista i radial

El Govern central tampoc ha tingut històricament interès a reconèixer les conurbacions urbanes perquè trenca el seu esquema centralista i radial. Les desventures del Corredor Mediterrani són l’evidència d’aquesta concepció que es projecta des del poder de Madrid. L’àrea metropolitana de Barcelona i la del Camp de Tarragona tenen molt en comú, com totes les xarxes de ciutats.

Però presenten una diferència bàsica. En el primer cas, existeix un gran centre, la ciutat de Barcelona, sobre el que giren una sèrie de cercles concèntrics, com un planeta i els seus satèl·lits. Aquí és tot el contrari, és una constel·lació de planetes que giren pel seu compte però que a, la vegada, es necessiten cada vegada més.

És una realitat més complexa, però, també, més interessant. Perquè permet unes relacions més transversals, més en pla d’igualtat. On cada ciutat té el repte de defensar la seva personalitat i, al mateix temps, participar d’un projecte col·lectiu més ampli. Amb la responsabilitat d’irradiar la riquesa que aquí es genera cap a tota la demarcació.

Aquest projecte col·lectiu, a més de ser un motor econòmic, necessita punts de trobada. Per això és tan important, per exemple, el paper de la Universitat Rovira i Virgili a l’hora de crear aquesta plaça pública compartida per totes les ciutats. I, en concret, la proposta de crear la Regió del Coneixement. O les iniciatives de la societat civil que transcendeixen l’àmbit de Tarragona, Reus, Valls, Cambrils...

Les creacions artístiques que estimulen a moure’s pel territori; la cultura popular, començant pel fet casteller, i, evidentment, els mitjans de comunicació que contribueixen a crear un sentiment d’identitat. Per tot això, aquesta reivindicació metropolitana que ressorgeix a Barcelona ens és molt propera.

 

Periodista. Josep Carles Rius és professor i autor del llibre ‘Periodismo en reconstrucción’ i va ser degà del Col·legi de Periodistes.  Ha estat vinculat a Mestral, El Pati, El Periódico, TVE, La Vanguardia, Público i Eldiario.es

Comentarios
Multimedia Diari