Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Els Fets de la Fatarella: memòria i sentiments

La inauguració del monòlit en record dels assassinats marca un abans i un després

Josep Poblet

Whatsapp

T ots sabem que els efectes devastadors d’una guerra perviuen fins i tot en temps de pau, i que hi ha ferides, sobretot les emocionals, que triguen molt de temps a tancar-se o que no s’acaben de guarir mai del tot. La Guerra Civil espanyola va deixar un rastre de desolació arreu dels nostres pobles i ciutats, llocs on el conflicte bèl·lic encara es pot escoltar en primera persona. En alguns d’aquests indrets la memòria popular conserva ben vius episodis especialment sagnants que han entrat a formar part de la història d’alguns pobles i que, en major o menor mesura, n’han afectat la seva personalitat col·lectiva.

Avui, però, em referiré exclusivament a la Fatarella, on ara fas just un mes que commemoràvem els 80 anys d’uns fets que, en plena contesa bèl·lica, van significar l’assassinat de 34 pagesos que es van negar a la col·lectivització forçosa de les seves terres per part de membres de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Aquest episodi, conegut com «els Fets de la Fatarella», ha romàs latent durant anys, i no ha estat fins enguany que s’ha dut a terme un gran acte institucional d’homenatge a les víctimes. Un acte en el qual la Diputació ha participat juntament amb representants de totes les institucions i que ha servit per trencar el silenci, passar pàgina i refermar públicament la plena concòrdia i fraternitat entre els habitants del poble, de la comarca i del país.

Es tracta d’un homenatge que des de la Diputació de Tarragona consideràvem totalment necessari i en el qual ens havíem compromès des de fa temps, atesa la seva significació. Però aquest ha estat, sobretot, un acte sorgit des del mateix poble: si fa gairebé tres dècades la reivindicació arribava de la mà de l’escriptor del municipi Josep Gironès –amb la doble condició de nét d’un dels pagesos assassinats i familiar d’un faista–, l’acte commemoratiu ha aplegat finalment a nombrosos fatarellencs i fatarellenques que senzillament volien «un acte oficial en memòria dels assassinats, on els familiars veiessin com les institucions, el poble de la Fatarella i la societat en general es manifestessin sobre els Fets» (en paraules del mateix Gironès). No obstant el seu tràgic record, calia que «els Fets de la Fatarella» sortissin novament a la llum per a conjurar-los i palesar la seva absurditat i l’error de tota guerra.

La Fatarella és avui un poble dinàmic que enfila el futur amb pas ferm. Aquesta empenta i determinació de la població ha propiciat, precisament, la recent commemoració del succés. De fet, feia temps que els familiars, el poble i les diverses autoritats dels darrers consistoris, anaven construint subtilment les condicions, el pensament i la reflexió que fes possible algun dia, no llunyà, l’acte que ara per fi ha tingut lloc.

La inauguració del monòlit en record dels assassinats, al costat de la Capella de la Mare de Déu de la Misericòrdia i al Parc del Mirador de la Terra Alta, marquen un abans i un després en la restitució de la memòria històrica, amb un objectiu que no és altre que enlairar ben alt l’estendard de la pau i fer que aquelles senzilles pedres uneixin memòria i sentiments, dignitat i honor.

Temas

  • TRIBUNA

Comentarios

Lea También