Els Jocs no són un joc

Aniré directe al gra: el Govern central faria bé de donar suport als Jocs Mediterranis del 2017.

El motiu és clar: aquest esdeveniment no és un caprici d’una ciutat, el seu nom ho indica ben nítidament. Són uns Jocs Mediterranis, no una competició local, ni el somni d’un mandatari amb ganes de fama. El que proposa Tarragona i el seu alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, el que han aconseguit portar a Tarragona, a Catalunya i a Espanya, és un projecte de futur en molts àmbits: laboral, turístic, patrimonial, esportiu, de projecció internacional i, fins i tot, cohesionador.

Dic això últim perquè el paper de Tarragona en aquests Jocs no és el d’un protagonista únic i absolut, sinó que exerceix el lideratge territorial que li correspon com a capital de la seva àrea metropolitana. D’aquests Jocs, se’n beneficiarà tot el territori, perquè l’arribada d’esportistes, d’entrenadors, de familiars, de públic i de turisme en general serà massiva, i perquè totes aquestes persones visitaran, menjaran i compraran a les 16 seus dels Jocs, entre els quals hi ha la Pobla de Mafumet. Com a alcalde, veig la il·lusió que els Jocs generen al carrer, per les oportunitats que representen, i perquè el nostre petit municipi serà protagonista d’un esdeveniment internacional. Això no passa cada dia.

Quin altre projecte esportiu té Espanya a la vista, que englobi el treball conjunt, coordinat i consensuat de 16 municipis diferents? Cap ni un. Per això, perquè aquesta és una oportunitat única, l’Estat hi ha de fer costat i ha de comprometre el seu suport, tal i com ja ho han fet la Generalitat i les diputacions de Tarragona i de Barcelona. Fins i tot el rei d’Espanya ha mostrat el seu suport públic!

Només queda pendent el suport del Govern central, que s’entesta a incomplir la seva paraula, un cop més.

Si aquest argument, el del territori que treballa conjunt per dotar-se d’oportunitats, no convenç l’executiu central, potser ho farà conèixer que el suport que els Jocs li demanen no és més que l’equivalent al cost d’un quilòmetre d’autopista; o tres milions d’euros menys que el que ens costa a tots construir un quilòmetre d’AVE; o cinc vegades menys que el pressupost anual del Senat.

Aquesta aportació del Govern central, junt amb la de la resta d’administracions, empreses i patrocinadors que ja han confirmat el seu suport, farien realitat uns Jocs que portaran a casa nostra 4.000 esportistes, 1.000 jutges i representants federatius, 1.000 periodistes, a més dels 3.500 voluntaris previstos i els més de 150.000 espectadors que es donaran cita amb motiu d’aquest importantíssim esdeveniment esportiu.

Tot això sense comptar els més de 3.000 llocs de treball que generaran els Jocs. I això ja són paraules majors, perquè l’atur continua sent el principal problema dels nostres ciutadans. Per això, el Govern central faria bé de donar suport de manera clara, decidida i real els Jocs Mediterranis.

Les notícies d’avui apunten que aquest problema podria començar a trobar una solució. Tant de bo sigui així i el Govern central sàpiga escoltar i resoldre. Sens dubte, serà bo per a tothom.

Confio que així serà i, per descomptat, des de la Pobla de Mafumet mantenim la nostra absoluta confiança i el nostre ferm suport als Jocs i a l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros, i confiem en les seves capacitats per aconseguir que els Jocs del 2017 siguin una realitat.