Els abusos a menors a l’Abadia de Montserrat

Als creients, als que tenim Montserrat com un símbol d’espiritualitat i de catalanitat, l’informe sobre els abusos a menors ens dol en l’ànima. La comissió d’investigació que fou creada per iniciativa del propi abat ha destapat un segon cas que es remunta a 1968. Segons aquestes investigacions, un antic responsable de l’Escolannia, que ja no és monjo, ha reconegut dos abusos a menors. El llavors abat, Cassià Maria Just, en assabentar-se dels fets, va apartar el monjo de l’Escolania, però equivocadament va aplicar la tàctica que fins ara havia utilitzat l’Església per resoldre aquest delicte. És a dir, mirar de tapar-ho i que no se sàpiga per no perjudicar la imatge pública de la institució. No es van adonar que precisament amb aquesta actitud hipòcrita han acabat fent un enorme mal a les diferents institucions eclesiàstiques. El Papa Francesc ha actuat quan ja era massa tard. El mal infringit pels pederastes i delinqüents parapetats en la impunitat dels hàbits serà impossible de restituir, de la mateixa manera que les víctimes, sempre menors, han patit una vida marcada per uns fets que els han deixat una ferida irreparable per sempre més. No hi ha paraules per reflectir la mida de la indignació. Aquests bandits han violat la innocència de menors, als quals tenien l’encàrrec d’educar. Voleu delicte més repugnant i miserable?