Els animals són seus, Mr. President

Ciutats santuari. Els ‘gangs’, les mares, són un producte genuïnament estatunidenc, com la Coca-Cola o Halloween o la bossa d’aire fètid amb perruquí, que és el seu president.

24 mayo 2018 16:09 | Actualizado a 24 mayo 2018 16:19
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

«Són animals». I es va quedar tan ample. Tan ample perquè en el seu cas parlar equival a rotar. La premsa va recollir –i de nou, condemnar– les seves expectoracions. «Fake News!», va dir, en un singlot.

Va puntualitzar, després: no es referia a tots els migrants, «només» als membres de les bandes com la MS-13, la Mara Salvatrucha, que, segons Trump, ha envaït els Estats Units. «Deportació!, Separem famílies! Mur, el més gran!» .

Puntualitzem, nosaltres: les seves declaracions es van fer en el decurs d’un debat sobre les ciutats santuari, que no cooperen amb les lleis antiimmigració i volen que els seus ciutadans puguin viure-hi sense sentir-se en perill de deportació constant.

Enlloc es diu que les ciutats santuari no persegueixen criminals com poden ser els integrants violents de les bandes. De nou, tenim al president dels Estats Units en plena polèmica per criminalitzar migrants.

La polèmica va arribar a tot arreu. A l’alberg La 72, a Tenosique (Tabasco, Mèxic). La 72 es diu així en homenatge als 72 migrants que van ser trobats assassinats el 2010 a Tamaulipas. Es diu que van ser assassinats per rivalitats entre càrtels a la zona, que controlen les rutes il·legals de migració.

Després d’aquesta massacre s’han trobat 197 cadàvers més en 47 fosses comunes. Criminalitzar la migració equival a mort. La tasca de La 72 (accepten voluntaris) aquí: la72.org.

Els migrants que arriben a La 72, d’Hondures, d’El Salvador, de Guatemala, es van organitzar: #sompersonesnoanimals, deien en pancartes que vaig veure ahir en xarxes socials.

Vaig tenir la fortuna d’anar-hi fa un parell de mesos i de poder entrevistar a molts d’ells. La majoria eren d’Hondures, on la violència de les mares, però sobretot la violència de l’Estat (després d’unes qüestionables eleccions), havia paralitzat l’economia i havia paralitzat la població, morta de por.

Arribaven amb ampolles als peus, deshidratats, extenuats, acabats de creuar la frontera amb Guatemala i, amb sort, no havien sofert violència en el camí (hi ha també bandes que assalten els migrants. Saben que porten una mica de diners per la ruta, potser un telèfon mòbil). Es deixaven guiar pels voluntaris de l’alberg –tres catalans hi havia–, gestionat per franciscans, per a ser registrats, atenien com estabornits les explicacions de dormitoris, dutxes, cuina, horaris, etc.

Hi havia dones, nens i homes grans, però molts eren joves, que afirmaven sense cap embús que fugien per no ser reclutats en les mares, o que fugien per haver refusat entrar en les bandes, o que fugien perquè no hi ha res a fer en els seus barris, sinó marero. I Trump, ara, els diu que als Estats Units seran perseguits per... mareros, animals.

Puntualitzem, nosaltres: els gangs, les mares, són genuïnament un producte estatunidenc, com la Coca-Cola, el Halloween o la bossa d’aire fètid amb perruquí que és el seu president.

Els gangs, la seva creació, diuen molt de la integració de les minories a la societat dels EUA: negres, irlandesos, italians, mexicans, salvadorenys, porto-riquenys... tots han format gangs, bandes. La Mara Salvatrucha es va crear a Los Angeles als vuitanta i es va exportar a El Salvador en successives onades de deportacions.

Allà els mareros arribats van trobar un ambient perfecte per a reproduir-se: acabada la guerra civil, El Salvador seguia sent un país violent, amb armes arreu, per sucar-hi pa. I van sucar pa i sang, molta sang.

Recomano un llibre que estic devorant, periodisme pur: Carta desde Zacatraz, de Roberto Valencia (Libros del KO), que ha trigat set anys en reconstruir la vida del marero més famós del país i de retruc, fa un repàs a la història recent convulsa d’El Salvador. Excel·lent.

 

Periodista. Treballa a Metges sense Fronteres, on cobreix diversos països d’Àfrica i Amèrica del Sud. Abans va fer de corresponsal per a mitjans estatals a Sud-àfrica. Va començar de periodista a Tarragona.

Comentarios
Multimedia Diari