Els cinc sentits al màxim. Literatura infantil de quilòmetre zero

Una obra col·lectiva. Joan Rioné contacta amb diferents escriptors
i aconsegueix 39 còmplices de diferents edats, procedències i condicions a qui encarrega una història relacionada amb un dels cinc sentits

24 julio 2019 09:38 | Actualizado a 24 julio 2019 09:41
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Confesso que no m’he acabat de creure mai gaire allò d’acumular lectures pensant en l’estiu, una època on diuen que hi ha més temps lliure i més possibilitats de fer coses que no es fan de manera habitual al llarg de l’any. Sempre he pensat que, si no ets un lector, a l’estiu, per més temps que tinguis, no t’empassaràs llibres que no has llegit durant el mes de gener, posem per cas. Tot i així m’atreviré a recomanar-ne un que podeu llegir a l’agost o al març i que pot agradar per igual als lectors voraços o als ocasionals. Es tracta d’una obra col·lectiva i m’agradaria que el fet de formar-ne part a títol personal no desvirtuï en absolut l’esperit imaginatiu i transgressor que el mou, i que es consideri només com una possibilitat de conèixer una bona iniciativa des d’una situació d’un cert privilegi. 

Joan Rioné és un personatge inquiet que es mou sempre per territoris vinculats a la creativitat. Actor, gestor cultural, titellaire, escenògraf, professor de teatre i, des de fa uns anys, editor del segell tarragoní Piscina, un petit oceà. 

El llibre aconsegueix dues coses que no són fàcils d’assolir: un somriure i la bellesa

De fet, organitzar el catàleg d’una editorial amb un nom com aquest em fa l’efecte que porta implícita una obligació inexcusable, la necessitat de moure’s per uns territoris on la imaginació sigui sempre la reina de la festa i no admeti mai la possibilitat de baixar la guàrdia. 

La idea de considerar una piscina, un territori perfectament abastable, com un lloc màgic i viu on poden passar les mateixes coses que en un oceà però en petit format és tota una declaració d’intencions i un meravellós esperó a l’hora d’imaginar-ho tot, mantenint, a més, aquesta fantàstica idea de la proximitat, del quilòmetre zero aplicat a la cultura i a la literatura infantil.

I en aquesta línia, tot i que el gruix del seu catàleg són llibres il·lustrats, un bon dia el Joan va imaginar un projecte boig i apassionat, destinat a reivindicar el text nu, despullat d’artificis, una obra col·lectiva, sòlida, original i ambiciosa. 

Contacta i convenç, m’imagino que sense excessius esforços, diferents escriptors i aconsegueix 39 còmplices de diferents edats, procedències, escoles i condicions a qui encarrega una història relacionada amb un dels cinc sentits, vista, oïda, olfacte, gust i tacte. Acaba de néixer el llibre Visual i dits i nas i orelles i gust de cireres.

No sé si podem demanar gran cosa més, un llibre trencador en el fons i en la forma

Ara fa un any Ricardo Alcántara, Carles Alcoy, Fina Anglès, Mercè Anguera, J. L. Badal, Ricard Bonmatí, Lolita Bosch, Àngel O. Brunet, Eulàlia Canal, Carles Cano, Oriol Canosa, Joaquim Carbó, Lola Casas, Joan Cavallé, Rat Cebrián, Jaume Cela, Salvador Comelles, Teresa Duran, Lluís Farré, Jordi Folck, Franscesc Gisbert, Núria Homs, Gabriel Janer Manila, Germán Machado, Pep Molist, Anna Obiols, Miquel Obiols, Mar Pavón, Joana Pijama, Joan de Déu Prats, Imma Pujol, Roser Rimbau, Judit Robert, Roger Roig, Cristina Serret, Carlos Terrón, Tomeu Tomás Torrell, Olga Xirinacs i jo mateix donàvem forma a un llibre d’una bellesa senzilla i molt singular, dissenyat per Gerard Joan.
Al meu entendre, el llibre, una d’aquelles peces força insòlites de la nostra tradició, aconsegueix dues coses que no són fàcils d’assolir i que resumeixen molt bé l’esperit profund de la idea: un somriure i la bellesa. És un llibre de contingut variat i simpàtic i amb una capacitat poc corrent de transmetre la idea física d’una bellesa sòlida, quasi geomètrica i abastable i, més enllà d’aquestes evidències (em mantinc al marge) hi ha un seguit d’autors de primera que exposen la màgia de les paraules escrites sense cap fre, amb la màxima llibertat i tota la potència de la seva creativitat imaginativa posada al servei dels més petits de la casa.

No sé si podem demanar gran cosa més, un llibre trencador en el fons i en la forma, un llibre que pot fascinar (probablement per motius diferents) grans i petits, una obra rodona que vol despertar els sentits a més de convertir-los en protagonistes de totes les històries, que vol que ens tornen a enamorar de les lletres nues, sense res que les destorbi dels seus objectius, una mostra eclèctica de moltes maneres de veure i d’explicar la vida i un veritable cant a la llibertat d’imaginar, de crear aventures oceàniques a l’interior dels límits quotidians d’una piscina.

Periodista. Cervera ha publicat més de 50 llibres de poesia, assaig i narrativa, i ha guanyat diversos premis entre els quals destaca l’Edebé de literatura juvenil. Li agrada el Trinaranjus i llegir a l’ombra fresca d’una morera.

Comentarios
Multimedia Diari