Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Els comicis més grans de la història

900 milions de persones estan cridades a les urnes per elegir Cambra Baixa a l'Índia 

Judit Algueró

Whatsapp
Els comicis més grans de la història

Els comicis més grans de la història

La segona «o» del Doodle del dijous a l’Índia mostrava una mà amb el dit índex alçat. No era el dit el protagonista, sinó la marca estreta i allargada a l’ungla i els repelons, símbol d’haver votat. Amb aquesta característica taca de tinta semipermanent que la Comissió Electoral fa servir per evitar fraus com ara dobles votacions, Google animava a l’electorat indi a participar en l’exercici democràtic més gran del món i de la història.

Sumen 900 milions les persones de més de 18 anys que estan cridades a les urnes per escollir els membres de la cambra baixa del Parlament indi i el nou primer ministre; 83 milions d’aquestes voten per primer cop. No és sorprenent doncs, que en unes eleccions tan mastodòntiques com aquestes parlem de període electoral en lloc de jornada. Les eleccions mobilitzen funcionariat i personal de seguretat i els comicis tindran lloc en set fases, des de l’1 d’abril fins al 19 de maig.

A Anantapur, part de la primera fase de votacions, també elegien els membres de l’Assemblea Legislativa d’Andhra Pradesh (similar a unes eleccions autonòmiques).

És l’exercici democràtic més gran del món: voten per primer cop 83 milions de persones 

Malgrat caure entre setmana, semblava un diumenge. Les oficines van donar permís als treballadors i pel carrer només hi passaven rickshaws i algun cotxe esporàdic, majoritàriament la policia en ronda. L’estàtua del Vicente Ferrer, encara engalanat per les ofrenes el dia del seu aniversari, presidia un cartell que la Comissió Electoral havia col·locat per conscienciar la població. «No beguis. No acceptis diners. No subornis», deia al costat del telèfon d’assistència a l’electorat. Feia dies que la venda d’alcohol estava prohibida pel govern com a mesura preventiva. Cal votar amb seny i sobrietat.

Vaig acompanyar la meua amiga a votar i mentre fèiem cua sota el sol a 40 graus, una senyora ens espeny i s’amaga corrents darrere de l’edifici. Una altra dona l’havia denunciat a la policia per estar fent alguna cosa improcedent. Em va recordar a una disputa que vaig presenciar entre interventors fa anys a Tarragona.

Més tard arriba una senyora gran que amb prou feines camina i tothom s’aparta per deixar-la passar. Miro al meu voltant i m’adono que hi ha moltes dones! M’encanta veure aquestes dones estoiques i resilients de l’Índia rural exercint el seu dret a vot. De fet, la premsa estima que en aquestes eleccions hi hagi més vots femenins que masculins.

En unes eleccions tan mastodòntiques no és sorprenent que parlem de període electoral en lloc de jornada

El desequilibri entre gèneres en els últims comicis de 2014 ja va ser només d’un 1,8% i, en més d’una dotzena d’eleccions locals durant els últims sis anys, la participació femenina va ser major a la masculina en una tercera part dels estats.

Em quedo a la porta del col·legi, ja que no tinc targeta electoral. A dins hi ha dues taules i dues màquines de votar, una per cada comici. Aixeco la mirada i llegeixo el Manifest del Votant. «Defensarem les tradicions democràtiques del nostre país i la dignitat d’unes eleccions lliures, justes i pacífiques, i votarem sense por i sense ser influenciats per consideracions de religió, raça, casta, comunitat o llengua», acaba l’escrit.

Per acabar de satisfer la meua curiositat, un company em porta a Raptadu al vespre, un poble que voreja l’autopista nacional. Ja quasi hi ha vot tothom i estan a punt de tancar. Un dels apoderats ha demanat biryani (la versió índia de la paella) a domicili i una funcionària i un policia l’escridassen en telugu, la llengua local. Jo m’imagino que li diuen: «Què no tens coneixement? A la taula electoral no s’hi menja!» El meu company em diu que l’arròs era per celebrar una intuïda victòria.

Per recuperar-nos de la calorada, parem en un restaurant de carretera per prendre una beguda fresca. Li preguntem a la patrona qui pensa que guanyarà. «Bufa el vent», ens diu en referència a un dels partits estatals el símbol del qual és un ventilador. Ho sabrem en cinc setmanes, el recompte de vots tindrà lloc el 23 de maig.

*Judit Algueró és periodista i treballa des del 2015 a la Fundació Vicente Ferrer des de la seva seu a Anantapur, al sud de l’Índia. És de Móra d’Ebre, va estudiar Periodisme a la Universitat Rovira i Virgili i té un màster en Periodisme Internacional per la Universitat de Cardiff (Regne Unit).

Temas

Comentarios

Lea También