Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Els comptes públics i el bon govern

Cal una llei d'auditories públiques, llargament promesa, però que mai s'ha arribat a concretar

Daniel Faura Llimós

Whatsapp
Els comptes públics i el bon govern

Els comptes públics i el bon govern

El repte més immediat que sens dubte tenen en aquests moments els nostres gestors públics és reduir amb urgència els dèficits acumulats i el deute compromès. Just ara quan el creixement econòmic es redueix i fa que els ingressos de les administracions públiques siguin limitats. I això en un moment on creix entre la ciutadania l’exigència de millors serveis i en el qual es constata que les continuades retallades de serveis bàsics, a més d’injustes, són també un recurs esgotat.

La preocupació per la magnitud del deute públic està present als cercles econòmics i financers d’arreu del món i, en la majoria de països, lluny de mitigar-se es va incrementant. Amb independència d’ideologies o d’accents en la gestió, aquesta reducció de dèficits només pot venir de la simplificació de la burocràcia, de la reducció de costos de funcionament dels mateixos governs i de l’impuls de la innovació.

El bon govern exigeix avui, més que mai, que els gestors públics actuïn amb transparència real, la qual cosa significa posar a la disposició dels ciutadans informació útil, rellevant i accessible. Un fet que va molt més enllà de la simple publicació de dades en una pàgina web i que ha de convertir-se en un autèntic retiment de comptes sobre la naturalesa, la destinació i l’impacte social dels recursos gestionats. Dissortadament, no sembla que a Espanya les coses vagin per aquest camí.

La Llei de transparència que es va aprovar fa dos anys, encara no disposa d’un reglament que la desenvolupi i estableixi les sancions corresponents, la qual cosa permet que, sense cap conseqüència, no es compleixin alguns dels seus punts fonamentals, com l’obligació de publicar els contractes realitzats pels serveis públics.

La falta de recursos econòmics i humans en els organismes responsables de controlar els comptes públics sembla una situació difícil de millorar a curt termini. Les aliances d’aquests òrgans amb les corporacions professionals i la potenciació de la col·laboració amb els auditors independents contribuirien sens dubte a aconseguir el ple compliment de la seva funció i a l’efectivitat de la tan necessària i exigible transparència en benefici de l’interès públic.

La ciutadania vincula la transparència i el retiment de comptes amb la lluita contra la corrupció. Desgraciadament, el frau, la corrupció i la falta d’integritat en la gestió d’institucions públiques i privades és avui una realitat molt present en el nostre entorn. L’ètica i els valors han de tenir sempre una posició indiscutiblement rellevant en l’agenda permanent de la nova gestió, això implica establir controls interns i externs que assegurin el seu compliment. En una època marcada per la campanya electoral cobra especial importància l’ètica i la conducta exemplar dels governants que treballen gràcies als nostres impostos.

D’aquí la necessitat d’una llei d’auditories públiques, llargament promesa per alguns partits, però que mai s’ha arribat a concretar. Avui gairebé cap municipi de més de 50.000 habitants se sotmet a auditories externes. L’única excepció -des de fa més de vint anys- és l’Ajuntament de Barcelona. La manca d’auditories públiques municipals no es produeix en altres països europeus i hem de pensar que la despesa en aquestes auditories suposa una inversió en tenir una informació fiable i no una despesa.

Tot i que la funció principal de l’auditoria no és detectar el frau, un control adequat dels recursos públics i una política real de transparència amb verificacions fetes per professionals independents dificultarien la seva comissió en gran manera.

Temas

  • TRIBUNA

Comentarios

Lea También