Más de Opinión

Els del sud ja guanyen la cuina del Barça. La gastronomia ebrenca desplaça l'empordanesa al Camp Nou

La victòria culinària de Xerta. El canvi gastronòmic del més que un club sembla un altre capítol de la sarcàstica guerra civil catalana vaticinada en el llibre ‘Los del sud us mataren a tots’.

Joaquim Roglan

Whatsapp
Els del sud ja guanyen la cuina del Barça. La gastronomia ebrenca desplaça l'empordanesa al Camp Nou

Els del sud ja guanyen la cuina del Barça. La gastronomia ebrenca desplaça l'empordanesa al Camp Nou

L’any 2016, un tal Valero Sanmartí va publicar el llibre Los del sud us matarem a tots. (Ed. Males Herbes). L’autor preveia que l’any 2032 esclataria una guerra civil de la Catalunya Nova contra la Catalunya Vella. Era una crítica sagnant, sarcàstica i ferotge de les marginacions i les injustícies patides per les Tarragones del Sud. També vaticinava la victòria sobre Barcelona i molt especialment sobre Girona i L’Empordà «les nenes mimades del Principat, guardianes de les essències catalanes», deia. I es burlava de l’afició de Ferran Adrià a aparèixer en els mitjans de comunicació pontificant sobre tot i de l’anomenada Bullipèdia.

Calladament, sense rebomboris mediàtics i abans del previst per Valero Sanmartí, la cuina ebrenca ja ha derrotat per sorpresa la ufana i superba cuina empordanesa als fogons i a la llotja del Barça. La companyia Xerta Catering ha fet fora del Camp Nou els experiments i els plats del Molí de L’Escala. Comandat per Jordi Jacas, un aprenent i imitador de Ferran Adrià que no pot presumir ni d’una estrella Michelin. L’escalenc tenia poques defenses front les dues Michelin del Grup Xerta liderat pels germans López. Ni tampoc el seu hotel ubicat en un antic molí pot competir amb el luxós boutique-hotel de cinc estrelles Vil·la Retiro de Xerta. Pel que fa al currículum i al pedigrí, els del nouvingut empordanès són incomparables amb la quarta generació d’una família de restauradors que actualment tenen sis restaurants, una bodega, una escola de cuina i una discoteca, entre altres negocis.

Al capdavant d’aquesta potència ebrenca, dos germans cuiners i empresaris més joves, amb més formació empresarial i amb més experiència que aquell xicot que va ser cofundador del col·lectiu Joves Cuiners de l’Empordà i es va dedicar a fer-se fama mediàtica i màrqueting. El més destacat del seu currículum era fer-se presentar com «el xef del Barça», càrrec i títol inexistents quan en realitat només era el responsable del servei de càtering del Barça. El més rellevant del d’ara que s’ha quedat fora de la cuina del més que un club és que participa en un programa de TV3. El seu predicament en els fogons blaugranes ha durat molts menys anys que el de Messi en a la gespa. Amb perdó per la comparació, si es té en compte que el futbol és la metàfora d’un joc de guerra esportiva i que si la fama puja massa al cap hi ha estrelles que acaben estrellades. Cosa que també passa amb altres figures de la gastronomia i d’altres arts i oficis. En termes col·loquials, es diu que van ser un bluf o venedors de fum. O també que se’ls hi ha passat l’arròs.

Entre bromes i veres satíriques, el relleu gastronòmic a Can Barça pot ser el preludi del manual bèl·lic de ficció que proposava Els del sud us matarem a tots quan es refereix a: «Tot allò bell de l’Empordà és postís i/o massificat. Antigues casetes de pescadors reconvertides en segones residències de pixapins adinerats. Platges bufones, de bellesa rudimentària, de manual, que no arriben ni a la sola de la sabata del pixat d’un mallorquí tot i que estan petades de turistes sense criteri. Però vosaltres li teniu una alta estima. El sobrevaloreu. En canvi, al sud no tenim cap mena de sentiment envers el nostre paisatge sec i castigat. No tenim cap problema amb portar la guerra a casa nostra perquè el foc i les bombes no l’empitjoraran. Us deixarem avançar, amb malícia, donant-vos peixet, fent-nos els dèbils, i un cop el vostre exèrcit sigui dins la Catalunya Nova li calarem foc a tot i ens apoderarem del país».

Dit i fet amb tots els respectes als rivals, tal i com ho posen de manifest els nous menús sudistes i les paraules de Joaquim López: «El Camp Nou es un espai per expressar part de la cultura catalana a través de la gastronomia i una manera d’oferir respecte al contrincant, que és un dels valors del Barça i del futbol en general. En definitiva, flexibilitat, diversitat, canvis permanents i plats diversos. Una idea diferent, modulable, canviable i adaptable a cada partit i a cada tipus de públic». Tot plegat i ben cuinat, fa bona la sàvia i ancestral experiència històrica que demostra que a moltes persones se les sedueix i conquereix començant per afalagar-les amb la panxa ben contenta.

Periodista. Amb arrels familiars a la Terra Alta, Joaquim Roglan va ser corresponsal a Ràdio Reus i cofundador d’Informes-Ebre. Professor universitari, ha treballat als principals mitjans de comunicació de Catalunya i ha escrit vint llibres. Viu retirat a l’Empordanet.

Temas

Comentarios

Lea También