Els falsos compromisos electorals

Durant la campanya electoral Ada Colau va dir que Manuel Valls la volia fer fora de l’alcaldia de Barcelona «per encàrrec de les elits de la ciutat». Però ara resulta que Manuel Valls s’ha ofert a donar suport a Ada Colau «per tal que Barcelona no tingui un alcalde independentista». Però no havíem quedat que Colau era la pell de Barrabàs? Més fort resulta el canvi de criteri d’Albert Rivera: «No vamos a pactar con el PSOE ni con Sánchez, les echaremos y punto», va repetir un munt de vegades el líder de Ciudadanos. En canvi ara han establert un comitè de negociació de governs que no descarta els socialistes. Un dels principals objectius és la «operación Villacís» que pretén fer alcaldessa de Madrid la candidata de Cs Begoña Villacís. Són alguns exemples per il·lustrar la manca d’escrúpols de la majoria de polítics a l’hora d’adquirir compromisos que, un cop coneguts els resultats, desapareixen de l’Univers. L’objectiu és aconseguir el poder ni que sigui pactant amb el diable. Per què no diuen la veritat? Tan difícil seria argumentar que segons com vagin els resultats electorals decidirem amb qui pactem per aconseguir el poder? Si volen, podrien emprar la frase ocurrent que solia dir Pío Cabanillas Gallas quan li preguntaven per les eleccions: «Vamos a ganar con toda seguridad, pero todavía no sabemos quienes».