Els funcionaris a Catalunya

A Catalunya els funcionaris tenen un altre problema, que és el referèndum

19 mayo 2017 16:13 | Actualizado a 24 diciembre 2019 23:30
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

E ls funcionaris a Catalunya de les diferents administracions durant bastants anys d’aquest segle XXI han tingut i tenen, uns més que altres evidentment, una vida professional força moguda, bastant més que en altres llocs de l’Estat espanyol i per tant molt llunyana d’aquella vida tant tranquil·la com gris que tenien a bona part del segle passat. I encara més llunyana d’aquell famós ‘vuelva usted mañana’ que durant molt de temps va acompanyar la definició de les tasques dels funcionaris, de manera per cert i moltes vegades, injusta.

I quan parlo de funcionaris em refereixo també al personal laboral fix i a tots aquells que amb algun règim especial de la Seguretat Social, etc. que han accedit a l’Administració mitjançant oposicions i concursos de mèrits objectius i amb tribunals independents. És a dir, els que no deuen favors a ningú, perquè s’entengui amb claredat.

Doncs tot aquest personal de les administracions, o la seva gran majoria, han vist com malgrat les retallades, crec recordar que especialment intenses a Catalunya i fins i tot una mica capdavanteres, com si d’un alumne força aplicat es tractés, dins de l’Estat, les seves tasques s’incrementaven de forma simultània i arran de les lleis pressupostàries del Govern Central, a la congelació de les seves retribucions i a la prohibició que involucrava l’aplicació de la clàusula de no reposició de les baixes que s’anaven produint a gairebé tots els àmbits administratius.

Com a conseqüència d’aquesta meravellosa quadratura del cercle, és a dir, més tasques amb congelació de sous i assumint les tasques de les baixes produïdes, que malgrat ser impossible realment, amb els funcionaris s’ha aconseguit com si d’un gran joc de màgia es tractés, el personal de les administracions que des d’un punt de vista d’apreciació social es trobaven més bé a un nivell discret han pujat considerablement pel damunt de la classe política, ja que la ciutadania ha sabut distingir i separar el gra de la palla.

Cal per tant reconèixer el paper dels funcionaris en la sortida de la crisi que si bé no de forma brillant però si es veu i nota que de mica en mica es va produint. Però a Catalunya els professionals de les administracions tenen un altre problema, que és el referèndum i la voluntat repetidament reiterada, pràcticament de forma diària, del desig d’una part de la societat catalana, sembla que més o menys la meitat, i els seus legítims representats, de desconnectar-se d’Espanya. I així es parla de la creació de les estructures d’Estat, de lleis de desconnexió i de transitorietat jurídica, malgrat les resolucions del Tribunal Constitucional, d’algunes decisions ja de la Justícia ordinària i que el Govern Central parla ja clarament de mesures coercitives i possibles suspensions.

I enmig de tot això, els funcionaris de l’Estat, de la Generalitat de Catalunya i de l’Administració local. Deu ser dur i a mesura que avanci el temps ho serà més, per molt que es digui per part d’alguns polítics que no els volen perjudicar en la seva carrera administrativa. I en unes administracions lògicament més que en altres. I amb un record especial pels funcionaris estatals, pels membres de les carreres judicial i fiscal i resta de funcionaris de l’Administració de Justícia, ja que no deu ser gens fàcil exercir la funció pública acompanyats de quaranta mil persones o de centenars d’alcaldes amb la vara de comandament aixecada enlaire. Perquè en els funcionaris no tot hi entra en el sou, com se sol dir.

El funcionari en l’exercici de la seva professió i des d’un punt de vista de les tasques públiques ha de ser neutral i independent i ha d’estar al servei de tots, és a dir, tant dels qui voten com ell com dels qui voten els altres o dels qui no voten. I tant al servei dels qui paguen els impostos com dels qui no en paguen perquè no tenen res. Podrien dir que especialment han d’estar al servei d’aquests darrers. I a més a més també per prendre possessió segurament devien fer algun jurament o promesa. Amb aquest panorama els funcionaris a Catalunya i sobretot els de la Generalitat, un moment donat s’hauran d’enfrontar i desitgem molt sincerament que no es doni aquesta situació, al dilema de seguir un camí o un altre i hauran de valorar seriosament les conseqüències del camí que segueixen i de l’opció que fan. Ja que els funcionaris que han fet oposicions i concursos, aquesta és la seva vida professional, econòmica i familiar, però no la classe política que, amb tots els respectes, avui hi són i demà si van mal dades no hi són. I que consti que he treballat més de quaranta anys amb la classe política i amb general molt a gust, amb respecte i fins i tot amb amistats mútues. Però una cosa no treu l’altra.

No és la pretensió d’aquest articulista dir el que han de fer o deixar de fer els funcionaris, sinó que la pretensió és que serveixi de toc d’atenció perquè el temps passa i de l’hivern a la tardor només hi ha dues estacions, la primavera i l’estiu. I pot ser que a Catalunya la tardor sigui fins i tot més calenta que el propi estiu. El personal de les administracions que ha superat proves lliures tenen la suficient preparació i formació per decidir. Us ho diu modestament el sotasignat que ha estat un dels vostres durant més de quaranta anys i si em permeteu us diré que encara m’hi sento, sobretot després d’haver passat per la presidència del Col·legi Provincial i del Consell General de Col·legis de Catalunya dels de la meva funció pública.

Diu el poeta popular menorquí Josep Reixart i Mora: «Sa sortida va ser bella però tingué mala fi. Quan la mar no pot dormir els navegants atropella». Molts ànims i, com diem a Ciutadella de Menorca per les festes de Sant Joan, «Sort i Ventura».

Comentarios
Multimedia Diari