Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Els independentistes han guanyat

Els independentistes han guanyat per vots i per votants. Ara cal negociar pel bé de tots

Anton Monner

Whatsapp

El dissabte dia 26 de setembre va ser el dia de reflexió. En el meu darrer article ja vaig advertir que el 28 s’hauria de començar a dialogar i reflexionar de veritat. Per tant, tots, els qui han guanyat i els qui han perdut, han de posar-se a parlar. Però com tots han guanyat i no hi ha perdedor, tots surten molt riallers, com si aquí no hagués passat res. I el Sr. Rajoy, tossut, encara avui, no ha volgut pensar la que li pot caure a sobre, i manté la seva postura de tancar-se en banda i atribueix totes les culpes a aquells que veritablement són els vencedors de les eleccions catalanes.

Però vivim en una Espanya on el que val és guanyar les eleccions generals, i més quan el PP sap que ha de mantenir el seu poder sigui com sigui. I en les seves cavil·lacions internes tenen les seves raons quan molts dels seus militants estan empresonats i les evidències judicials que apareixen a diari poden anar tallant nous caps, pels seus nombrosos casos de corrupció. Si les perdien –o no seguien manant per una coalició de partits contraris–, el PP es desfaria com una piràmide de cartes. El poble espanyol, si no mantenen el poder, serà implacable amb aquells que s’han tancat al diàleg amb Catalunya i tot ho aposten per una legalitat muntada a mida i uns tribunals elegits per ells mateixos. Si perden, seran implacables contra la corrupció dels seus dirigents i la majoria absoluta que l’han feta servir pels seus interessos partidistes.

I el PP, com també el PSOE, saben que per guanyar Espanya han de restringir, limitar, negar i avortar qualsevol iniciativa de Catalunya que la pugui diferenciar de la resta dels espanyols. Vet aquí que han de demostrar qui és més espanyol dels dos. Un enfrontament directe amb les aspiracions catalanes augmenta el nombre de vots. Per què Catalunya ha de pagar un preu tan alt d’enfrontar-nos amb tots els espanyols?

Nosaltres tenim sentiments, disposem d’una ànima i cada cop que sentim barbaritats contra nosaltres se’ns encén la sang. El PP ara, a Catalunya, és un partit marginal. I a les generals encara quedarà més reduït per aconseguir vots a Espanya, negant la realitat, la nostra voluntat nacional. Tenim una llengua, tenim una cultura, necessitem unes infraestructures, necessitem atendre els hospitals i les escoles, el tercer sector... per què sistemàticament se’ns nega tot, malgrat ser la regió més productiva?

I havent arribat a unes eleccions plebiscitàries, per uns i autonòmiques pels altres, per haver-se interposat un recurs a l’Estatut aprovat per majoria, per haver negat un pacte fiscal, per no haver escoltat cap dels 21 punts que se li van lliurar, per no deixar convocar un referèndum, i per imputar el president Mas per haver convocat un consulta, ara apareix el Sr. Rajoy i diu que només 4 de cada 10 catalans volen la independència. Novament apareix aquell que només li interessa guanyar les eleccions generals per tapar-se les vergonyes pròpies, sense advertir el trencament econòmic que pot arribar si continua l’enfrontament i la manca de diàleg que pot enfonsar l’economia espanyola i, fins i tot, l’europea.

Les eleccions catalanes les han guanyades aquells que han recaptat més escons, els que han disposat més vots clars pel sí. Catalunya Sí que es Pot i UDC mantenen una postura ambigua, demanant un diàleg o un referèndum. Molts dels seus votants s’han expressat clarament per la independència. Conseqüentment els números del Sr. Rajoy –quatre de cada deu catalans– no són veritat. Serien 1.600.000 en contra i gairebé 2.000.000 a favor del sí. Han guanyat clarament els independentistes i els números serien molts més elevats si no s’haguessin entorpit els vots per correu de l’estranger. Conec gent que va venir a votar expressament dels Estats Units, d’Aràbia Saudita i de Montpellier davant les dificultats que se’ls van posar a les respectives ambaixades. Milers de catalans van quedar-se sense poder exercir el dret a vot que és el principi bàsic de la democràcia.

Segons sembla, tots diuen haver guanyat, fins i tot els clars perdedors. Però guanyadors només en són aquells que han recaptat 62 escons, mentre que el següent s’ha quedat amb 37 pel darrere. I els independentistes han guanyat en vots perquè no es poden comptabilitzar pel no aquells que a seva oferta electoral era ben diferent a la del C’s, PSOE i PP. Segons els comptes del Sr. Rajoy, si els independentistes han recaptat 4 de cada 10 catalans, cosa que és falsa, els no independentistes no han arribat ni a 3 de cada 10.

De trampes, n’hi poden haver moltes, amenaces més i enganys a mans plenes, però només hi ha uns guanyadors i uns clars perdedors. Ara cal negociar pel bé d’Espanya, de Catalunya i d’Europa. Dialogar, raonar i cercar solucions és l’única solució possible.

Sr. Rajoy, si, com ha fet durant els 10 darrers anys, continua negant el diàleg i interposant recursos, la proporció de catalans favorables a la independència anirà creixent i vostè passarà a la història com el president més incapaç.

Temas

  • TRIBUNA

Comentarios

Lea También