Más de Opinión

Els indults: Primer pas per la reconciliació

 Els indults tindran el seu veritable sentit quan obrin camí a un procés de diàleg amb possibilitat d’èxit. És a dir, amb esperances d’aconseguir un projecte de cohesió i no de fractura

Josep Carles Rius

Whatsapp
Josep Carles Rius. Foto: DT

Josep Carles Rius. Foto: DT

Els indults arriben quan Jordi Cuixart i Jordi Sánchez fa 1.345 dies que estan a la presó; 1.328 dies, Oriol Junqueras i Joaquim Forn; 1.219 dies, Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull, i 1.187 dies, Carme Forcadell. És una eternitat i aquesta és la principal raó per la qual hem de celebrar la decisió del Govern de l’Estat. La raó d’humanitat.

A Catalunya existeix un ampli consens a l’hora de valorar la sentència del Suprem contra els líders independentistes com a injusta. Un consens que va des de les posicions que consideren la sentència una venjança de l’Estat, fins a qui la qüestionen per excessiva, desproporcionada. Una convicció que un dia pot ser avalada per la justícia europea.

La ferida dels empresonaments va molt més enllà de l’independentisme i, per tant, l’afecte de bàlsam dels indults serà, també, majoritari. L’alliberament dels presos és el primer pas per la reconciliació. Per poder veure què ens ha passat, però, per damunt de tot, per teixir un nou futur.

Ara ja podem parlar clar, sense la llosa emocional de la presó. És el moment de reconèixer que a Catalunya hem patit una fractura, que el Procés ha estat un factor de divisió social més enllà de la política, i que moltíssim ciutadans l’han viscut amb dolor perquè se sentien exclosos en el seu propi país.

En altres paraules, és imprescindible acceptar que ha existit, no sols una confrontació entre un projecte polític i l’Estat, sinó, també, un conflicte en l’interior de la societat catalana. Aquesta acceptació resulta imprescindible per ser conscients que ens cal parlar de reconciliació i, a partir d’aquí, fer tots els passos necessaris per aconseguir-la. El primer, imprescindible, els indults.

Les reconciliacions necessiten coratge i generositat per totes les parts. L’independentisme que aposta pel diàleg ho està demostrant. Les forces polítiques espanyoles que han promogut els indults, també. Uns i altres saben que enfront tenen sectors que prefereixen mantenir el conflicte per treure’n redits polítics, i poders de l’Estat que només creuen en la uniformitat.

Són els qui parlen de traïcions, aquí i a la resta d’Espanya. Els qui han alimentat a l’odi i que ara no volen, o no saben, sortir-se’n del cercle que han creat. Per sort, no tenen la majoria. Ni aquí, ni allí. Tot el contrari: existeix un corrent majoritari que creu en el retrobament. Per això és tan important el coratge i la generositat, per no malmetre l’oportunitat després de deu anys de conflicte.

La reconciliació parteix sempre del reconeixement de l’altre. Dels seus arguments, dels seus ideals, de les seves raons. De la necessitat d’escoltar i escoltar, fins a la comprensió mútua. I a partir d’aquí, veure quins punts de trobada es poden generar per crear un escenari nou que aconsegueixi el màxim consens possible.

En el nostre cas, a Catalunya, és l’hora d’escoltar totes les veus. Especialment aquelles que més han estat silenciades durant el Procés. Els conflictes provoquen sempre la falsa idea de dos blocs enfrontats. Blanc i negre. Tots els altres colors desapareixen. Tota la gamma de grisos es difumina perquè no interessa als qui promouen la polarització, la divisió entre ‘els nostres’ i ‘els altres’, entre els ‘bons’ i els ‘dolents’.

Catalunya és molt més diversa, plural i complex del que han volgut fer creure durant aquests anys dominats per la propaganda, aquí i allí. Per això, a més d’una taula de diàleg entre governs, necessitem parlar i parlar entre nosaltres. Necessitem miralls que no deformin la realitat i en els que ens hi puguem veure tots, sense les zones d’ombres que durant tants anys mai van ser il·luminades pels focus de poder, començant pels mediàtics.

Els indults són només un primer pas. Un acte d’una enorme transcendència, que canvia el mapa polític a Espanya en la mesura que reforça la majoria de la moció de censura, l’aliança de l’esquerra amb la diversitat plurinacional. Una majoria enfront una dreta cada vegada més reaccionària.

Un primer pas que tindrà el seu veritable sentit quan obri camí a un procés de diàleg amb possibilitat d’èxit. És a dir, amb esperances d’aconseguir la reconciliació de la societat catalana a partir d’un projecte de cohesió i no de fractura. Aquest és el repte històric que tenim al davant.

Josep Carles Rius Baró, nascut a Valls, acaba de ser nomenat president  del Consell de la Informació de Catalunya (CIC).  Impulsor i president de la Fundació Periodisme Plural, va ser degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya. És doctor en Comunicació i autor del llibre ‘Periodismo en reconstrucción’ (UB, 2016). Professor de periodisme durant 25 anys a la UAB, ha estat sotsdirector de ‘La Vanguardia’ i també ha treballat a ‘El Periódico’, TVE o ‘Público’, entre altres mitjans.     

Temas

Comentarios

Lea También