Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Els joves, la nostra gran esperança

Hi ha joves educant infants en el lleure, ja sigui amb l'escoltisme o amb moviments d'esplai
Whatsapp

Tot sovint sentim a dir que els joves no s’impliquen, que van a la seva, que no els preocupa el que passa al seu voltant, sempre i quan no els afecti personalment. Mentre tinguin el seu mòbil, accés a Internet, roba, menjar, una casa, calefacció, capricis i diners per fer la seva via, per què s’haurien de preocupar de res més? Els educadors –pares i mestres– ens hem preocupat d’educar-los en l’empatia? De fer-los posar al lloc de l’altre? De fer-los viure amb austeritat? De donar part de la seva paga a una causa justa? Els hem ensenyat a dedicar temps als altres: avis, amics, veïns o altres persones? Així, doncs, de què ens estranyem!

Afortunadament, ni tots els joves han estat educats de la mateixa manera, ni tots els joves són iguals. Hi ha joves que són sensibles al que passa al món; a les injustícies, a la pobresa, a l’exclusió social, a la manca de valors... i per això dediquen part del seu temps, que acostuma a ser molt, als altres.

Hi ha joves educant infants en el lleure, ja sigui amb l’escoltisme o amb moviments d’esplai. Altres formen part d’entitats culturals. Altres estan en moviments cívics i polítics. Volen canviar el món, volen un món més just on tothom pugui viure amb dignitat. I això també ho hem de dir ben alt i ha de ser motiu d’orgull per a la nostra societat.

Encara queden, però, molts joves que viuen dins la seva bombolla i mentre ells estiguin bé, els és difícil de veure les grans dificultats per les quals passen moltes altres persones.

És per això que el lema de la campanya 2014-2015 de Càritas, dedicada als joves, és ‘Què fas amb el teu germà?’ És una campanya que pretén fer reflexionar els joves sobre el seu paper davant les situacions d’injustícia que es donen al món. En primer lloc pretén desper-tar consciències, per tal que els joves obrin els ulls i mirin més enllà del seu cercle de confort, que surtin d’ell i es posin en el lloc de la gent que pateix, ja sigui perquè l’han fet fora de casa, o perquè no pot continuar estudiant, o perquè no pot anar al metge perquè no té papers... i tantes altres situacions.

Una vegada conscienciats, cal que els joves es mullin una mica, reflexionin sobre aquestes situacions i exposin tot el que senten i el que farien ells per intentar canviar alguna d’aquestes situacions. I si a més d’aconseguir aquests objectius, alguns d’ells es posen en marxa i s’impliquen en algun dels moviments que hi ha a la nostra societat per aconseguir un món més just, podrem sentir-nos ben satisfets.

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También