Els jubilats i les eleccions

Ara que vénen temps d’eleccions, serà el temps de les ofertes dels partits polítics. Les setmanes abans de cada elecció els polítics fan com les grans àrees o els supermercats ‘Tot per al client’, (en el cas, llegiu ‘votant’).

Ja han començat. L’actual govern central s’ha tret de la butxaca l’augment de l’1 per cent dels salaris als funcionaris després de cinc anys de congelació i el cobrament d’un paga doble que s’havia quedat pendent. Ja han començat les ofertes! i a partir d’ara suposadament cauran del cel com aigua d’abril, ja que se n’esperen més, i superades per part dels partits de l’oposició, que tractaran de fer-les fascinants. Queda per veure-ho, encara falten dies.

No obstant, un diari de Madrid no fa gaires dies posava com a noticia primícia i amb lletres ben grosses, com si fos la notícia de l’any, que als jubilats se’ls augmentarà la pensió un 0,25% prescrit. Prescrit?, prescrit per qui! Aquesta mateixa notícia, una cadena de televisió la comentava com l’augment fet per llei! Per llei?, serà per la llei de l’embut; tot un cinisme i un menyspreu al sector jubilat, vaja. A quina prescripció i a quina llei es refereixen?, ja que aquella ‘prescripció’ i aquella ‘llei’ es una burla al jubilat, especialment després d’haver passat anys augmentant-los l’IRPF.

Sembla, almenys pels estaments polítics, que els jubilats encara hagin de donar gràcies per un augment, que en una pensió de 1.000 euros representarà 2,5 euros més i en una pensió de 750, que serà la mitjana al país, serà d’1,75 euros més. Apa!, i després a fer front al cost de la vida i mantenir els fills a l’atur...

Pobres jubilats si no s’espavilen. Mireu, un milió cinc-cents mil funcionaris han aconseguit avantatges molt honroses pels seus interessos, en canvi 7.000.000 (set milions) de jubilats censats a l’Estat només el míser 0,25, i ja és el tercer any.

No us queda altre remei, jubilats, que constituir un partit polític amb el nom gloriós de ‘Partit dels Jubilats’, ara que se n’han creat amb noms de conjugacions verbals, i amb noms que no treuen cap a res. No us queda altre remei que fer-ho si voleu defensar els vostres legítims interessos. Recordeu, set milions són set milions de vots i aquests coeficient pesa en l’àmbit polític. ¿Voleu dir que entre els jubilats més joves no trobaríeu gent capacitada per constituir una junta i un president de vàlua, per treballar només per un col·lectiu a qui li prenen el pèl?

És un suggeriment.