Els jutges, experts en lingüística

El jutges pretenen imposar unes normes i retrocedir als temps que imposaven el castellà

19 mayo 2017 22:52 | Actualizado a 22 mayo 2017 18:10
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Catalunya disposa d’una llengua romànica antiga com la resta de les sud d’Europa: el castellà, el portuguès, el francès o l’italià, entre altres. I Catalunya desitja preservar la seva llengua amb els drets que pugui disposar qualsevol altra.

Espanya sempre ha volgut imposar la llengua castellana sobre de la resta que, des dels respectius governs, les han declarades com a llengües regionals. Tant és així que quan existí una unitat reial entre el Regne d’Aragó i el de Castella, a partir de les darreries del segle XV, ja hagueren intromissions significatives entre els dos regnes confederats. Sobretot des de l’església quan els reis disposaven de la potestat de nomenar els bisbes, aquests, la majoria castellanoparlants escrivien a les seves visites pastorals en una llengua totalment desconeguda pels rectors de les parròquies i, fins i tot, deixant cal·ligrafiat que des d’aleshores havien d’escriure el llibre dels “Cinc Llibres” (batejos, confirmacions, comunions, matrimonis i defuncions) en llengua castellana. Com l’havien d’escriure, si no la coneixien?. La cosa ja va començar a canviar a partir del Decret de Nova Planta, com a conseqüència de la victòria a la guerra de Successió. Des d’aquell moment, ambdós regnes eren Espanya, i des de l’absolutisme imperant, s’obligà a eclesiàstics, ajuntaments, a les escoles i als jutjats a escriure en castellà. Fins i tot, les universitats, totes elles, de cop, foren anul·lades i tancades, unificant a Cervera una única universitat per tot Catalunya. Aquesta població que havia defensat les armes dels guanyadors, fou premiada per aquest motiu i des d’aquell moment es va imposar la llengua de Castella en l’ensenyament universitari.

En períodes curtíssims de temps, els catalans hem pogut gaudir del coneixement científic de la nostra parla. Tot el segle XVIII, entre cops d’Estat i aixecaments militars, sempre va imposar-se el castellà a l’escola. Amb la Mancomunitat de les Diputacions catalanes hagueren tímids intents d’introduir el català a l’escola fins que el general Primo de Rivera ho va prohibir i, fins i tot, no deixant parlar en català als Plens dels Ajuntaments. Hagué d’arribar un curt període democràtic amb la segona República per poder ensenyar la llengua pròpia als escolars catalans fins que el general Franco ho va tornar a prohibir.

En arribar al pacte Constitucional del 1978, es va institucionalitzar el dret a l’ensenyament del català fins arribar a la llei de normalització lingüística aprovada al Parlament per unanimitat de tots els partits polítics de la Cambra. Amb aquesta llei els alumnes catalans surten de l’escola coneixent el català i a la vegada el castellà. Tant és així que el coneixement del castellà per l’efecte del bilingüisme, tan beneficiós on es practica, els estudiants catalans tenen un coneixement del castellà superior a la mitja de la resta d’escolars espanyols. Tothom reconeix que la llei de normalització fou un encert excepte quan algú de Catalunya va demanar per raons polítiques dividir les aules segons fos una o altra llengua, sense tenir en compte la llei de normalització. Poquíssimes famílies catalanes ho demanen...potser un O,OO3%. Alguns diuen una setantena entre 1.500.000 i altres 350.

Però els jutges entenen que aquells poquets que ho sol·liciten tenen tot el dret per sobre de la gran majoria que troben perfecte l’actual ensenyament i el pretenen prosseguir sense canviar-lo. El jutges, per tant, pretenen imposar unes obligacions a una gran majoria que els va bé com funciona i no volen tornar a retrocedir als temps que imposaven la seva llengua per obligació, seguint els dictats dels governs d’Espanya.

Paradoxalment a València el PP ha imposat el castellà a les escoles i alguns pares demanen un tracte igualitari pel seu idioma. Per aquests pares, que són milers, els jutges no mouen ni un dit. Es continua ensenyant el castellà en detriment i destruint una riquesa “nacional d’Espanya”, com és la llengua pròpia d’aquella comunitat. I esdevé un problema molt semblant a les Illes Balears; manifestacions de gent que vol aprendre el mallorquí amb els mateixos drets que el castellà. Allà el jutges incomprensiblement no són experts en lingüística. Vet aquí les dues vares de mesurar dels polítics del PP; per uns ens nega la realitat i ens imposa la ficció, i per altres no cal ni escoltar-los. El cinisme emprat pel PP no és solament en el terreny econòmic, i en el terreny de les infraestructures. Ho és en allò que no sona a l’harmonia de la seva música.

Comentarios
Multimedia Diari