Els més estatalistes que l’Estat

La tan proclamada independència de la justícia té matisos: la justícia és independent, però és partidista.

16 abril 2018 19:00 | Actualizado a 16 abril 2018 19:07
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena està fent mans i mànigues (mans i punyetes hauríem de dir en aquest cas) per tombar la decisió de l’Audiència Territorial del land alemany de Schleswig-Holstein de no extradir Puigdemont. Llarena ha estudiat fins i tot presentar una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Sembla que la tan proclamada independència de la justícia té matisos: la justícia és independent, però és partidista. Llarena, si no fos partidista a favor de l’Estat, hauria de prendre’s més esportivament la resolució dels seus col·legues alemanys. I no crec que tanta obcecació amb Puigdemont sigui una qüestió de prestigi personal. És més, el dret penal té la figura del in dubio pro reo, que proclama que davant del dubte sempre s’ha de fallar a favor del reu. És com els àrbitres de futbol, que, davant del dubte, sempre fallen a favor del Madrid. La raó profunda està en la força de l’Estat que els independentistes no han sabut valorar. Les estructures d’estat són més estatalistes que el mateix Estat. Pressupostos: pujada de sou a les estructures d’estat. Atenció social: MUFACE (funcionaris), MUGEJU (Mutualidad General Judicial), ISFAS (Instituto Social de las Fuerzas Armadas). Règim General de la Seguretat Social (per als independentistes). Té molta força, l’Estat. 

 

Comentarios
Multimedia Diari