Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Opinion EL VORAVIU

Els perills de l’idealisme excessiu

Sense idealisme no es pot fer res. Amb massa idealisme, tampoc.

Josep Ramon Correal

Whatsapp
L’expresident Jordi Pujol segueix actiu ideològicament parlant i a través del portal informàtic de l’Associació Servol ha fet públics uns pensaments que cal tenir en compte en els moments actuals de tanta convulsió. Pujol alerta del «risc» en forma de «decepció» que «provoca i ha provocat més d’un cop» un «idealisme excessiu». És el que estan experimentant actualment milers de catalans que es van creure la promesa de la república catalana. Els polítics que van encapçalar l’ambiciós somni no saben com justificar la fallada davant dels fidels seguidors i han emprès una fugida endavant que no té cap pinta d’acabar bé. Podríem dir, agafant la teoria política de Jordi Pujol, que dos milions de catalans són víctimes de «l’idealisme excessiu», un idealisme que, tanmateix, cal mantenir viu per «seguir dempeus». En definitiva, el procés no ha sabut mesurar la dosi justa d’idealisme i paguem l’empatx. Si analitzem el cas des de l’òptica de Nietzsche ho veurem més clar. Deia el polifacètic pensador que a l’hora d’afrontar un projecte cal ser optimista i ambiciós; pessimista a l’hora de prevenir futures dificultats, i realista per gestionar els esforços que han de conduir a la meta. El procés només ha tingut l’ambició del principi, però ha pecat d’optimisme davant de les dificultats, i ara, enfront de la situació que vivim, no és realista.

Temas

  • el voraviu

Comentarios

Lea También