Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Els riscos naturals, un fre al desenvolupament de les societats

És necessari reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle d’origen antròpic

Òscar Saladié

Whatsapp

El nostre entorn no és estàtic. Fruit del seu dinamisme a la major part de la superfície terrestre, on establim assentaments i desenvolupament diferents activitats socioeconòmiques, periòdicament tenen lloc episodis d’inestabilitat d’origen natural que poden generar desastres o catàstrofes: pèrdua de vides humanes, destrucció d’assentaments i infraestructures, etc. Ocupar un determinat espai comporta un risc, la qual cosa fa d’aquest una condició inherent a l’ésser humà.
La sequera és un risc natural bastant freqüent a Catalunya. Un dels episodis més importants en els darrers anys va ser el que va finalitzar el mes de maig de 2008 i que va afectar, principalment, l’àrea metropolitana de Barcelona. Segons Jorge Olcina, professor del Departament de Geografia de la Universitat d’Alacant, la sequera és un risc silenciós que, en zones amb pocs recursos o poca capacitat de reacció, pot desembocar en males collites seguides de fams i d’una mortalitat elevada. Un dels episodis més coneguts i amb devastadores conseqüències va ser la sequera que es va produir als anys vuitanta del segle XX a la regió africana del Sahel. A l’altre extrem es troben les pluges torrencials, que poden generar avingudes i inundacions. A més de tenir en compte la quantitat d’aigua que cau del cel i la intensitat de la pluja, també cal analitzar les característiques del territori que ha patit la inundació. En molts casos els efectes de les pluges d’alta intensitat s’agreugen a causa d’una ocupació inadequada del territori. La recurrència d’aquests dos riscos naturals a casa nostra (sequera i pluges torrencials) era explicada per Faro a la seva vinyeta del Diari de Tarragona del dia 14 de setembre de 2006, quan posava en boca d’un pagès que «definitivament, la pluja al meu país no sap ploure» i, de manera enginyosa, afegia: «la climatologia és com una hipoteca. O et deixa sec o t’ofega».

Un dels riscos naturals que s’ha manifestat darrerament i del qual ens hem fet ressò gràcies als mitjans de comunicació i a les xarxes socials són els huracans. Són d’origen meteorològic/climàtic. També reben el nom de ciclons o tifons. Es tracta de tempestes tropicals originades en mars càlids que en condicions favorables (temperatura de l’aigua del mar elevada, creació d’un centre de baixes pressions originat per la quantitat d’evaporació generada i entrada de forma continuada d’aire més fred a les capes altes) es transformen en una poderosa estructura vertical que avança horitzontalment sobre les aigües del mar i que genera vents de gran velocitat i pluges d’alta intensitat. La conseqüència és la destrucció per allà on passa.

El radi d’acció dels huracans són les latituds tropicals i cada any entre els mesos de juny i novembre se’n generen un nombre més o menys elevat amb diferents intensitats (1-5 segons l’escala de Saffir-Simpson). A mesura que els huracans s’aproximen a terra ferma perden intensitat, però la devastació acostuma a ser igualment molt important. Les illes del Carib, els països de l’Amèrica Central i les zones litorals del golf de Mèxic (des de la península del Yucatán fins a la Florida) són alguns dels territoris afectats per aquest fenomen. Tots els huracans reben un nom. Harvey o Irma, entre els més recents. Molt coneguts per la seva incidència són el Katrina l’any 2005 (Nova Orleans) o el Mitch l’any 1998 (Amèrica Central).

Els huracans són fenòmens naturals que des de sempre han acompanyat les societats de les zones on aquests fenòmens estan circumscrits i són una de les causes del fre en el desenvolupament, entès com a qualitat de vida de la població, de moltes d’aquestes societats. Es tracta de zones exposades i sensibles. Ara bé, la seva vulnerabilitat dependrà de la capacitat de resposta, de fer front al fenomen i, en definitiva, de mitigar les conseqüències.

En els darrers anys diferents estudis científics han posat de manifest que s’està produint un augment en la freqüència i, especialment, en la intensitat dels huracans. Una situació lligada al canvi climàtic. La cada cop major concentració de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera, amb el diòxid de carboni al capdavant, està generant una exacerbació de l’efecte hivernacle i l’alteració del balanç de radiació terrestre. La primera conseqüència és l’increment de la temperatura de l’atmosfera, però també de les aigües dels mars i oceans. Aquest fet condueix a una major freqüència i intensitat dels huracans, però també a una extensió de la seva temporada i a una extensió dels territoris potencialment afectats per aquest fenomen. 

Les conseqüències del canvi climàtic, directes o indirectes, sobre els ecosistemes naturals i les activitats socioeconòmiques fan necessari reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle d’origen antròpic a l’atmosfera. També amb relació a un fenomen natural com són els huracans.

*Càtedra Dow/URV
Desenvolupament Sostenible

Temas

Comentarios

Lea También