Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Els somnis de l'Ayoub

Patia una malaltia muscular degenerativa
Whatsapp

Dimecres quan estàvem pendents de les nevades, a l’institut Baix Penedès del Vendrell va arribar una mala noticia, la mort d’un dels alumnes. L’Ayoub havia deixat de somiar.

L’Ayoub va arribar el curs 2010-11 i estava escolaritzat a la USEE. Patia una malaltia muscular degenerativa. Anava amb cadira de rodes i això el feia estar enfadat perquè no podia fer com els altres nens. El primer any vam conèixer un Ayoub malhumorat. Però amb el temps, va aprendre a viure amb la seva malaltia i quan el vèiem enfadat pensàvem que nosaltres també de vegades n’estàvem. De fet n’estàvem perquè ens hauria agradat que ell estigués bé.

Van passar els cursos i l’Ayoub va ser el de més seny de la USEE. Rialler, amic de tots i líder indiscutible del grup. La passió de l’Ayoub era el futbol. El que més li agradava era jugar a futbol amb qui fos. Tothom el coneixia i era molt acceptat i respectat, fins i tot havia participat en campionats jugant contra els professors del centre. El curs passat l’Ayoub feia quart d’ESO, i va reprendre les converses sobre el Barça, l’equip del seu cor. En seguia tots els seus partits i volia visitar el camp del Barça, de fet deia que era el seu somni.

Les professores no podíem ignorar-ho i menys sabent que el temps de l’Ayoub s’acabava. Vam endegar el projecte El somni de l’Ayoub que ens havia de portar al camp del Barça.

Les retallades, el preu d’un autobús adaptat i les dificultats que patien els pares dels alumnes ens van donar forces per vendre polvorons. Amb l’esforç de tots, el 15 de maig vam passar un dia increïble en visitar el Camp Nou i les cares de felicitat dels alumnes són impossibles d’oblidar. Ho vam aconseguir.

Aquest any l’Ayoub ens havia demanat d’anar a Port Aventura. Vam pensar que els nostres viatges els anomenaríem Els somnis de l’Ayoub, perquè les seves ganes de viure el feien somiar contínuament. I ens vam posar a treballar per aconseguir-ho.

Segurament hi anirem i recordarem que va ser l’Ayoub el que ho va proposar i pensarem en ell i en què bé que s’ho hauria passat.

L’Ayoub ens va regalar moltes coses. Era un nen ple de vida i sentiments a qui tots estimàvem i estimem molt. Però si he de triar una de les coses per què sempre el recordaré és per les seves ganes de somiar, en definitiva, de viure.

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También