En campanya, tot s'hi val?

Encara estem a l’equador de la campanya, i Déu n’hi do el que portem sentit. Sembla que davant d’un públic entregat, els líders han de mostrar el seu enginy i veure qui és el que la diu o l’escriu més grossa. Els líders en campanya es diuen coses i es responen quasi a l’instant, i cal dir que això ho envejo, però també cal reflexionar per no dir el que no s’ha de dir.

En aquest sentit va entrar en campanya el senyor González enviant una ‘carta a los catalanes’. Moltes plomes i molt autoritzades el van respondre. Jo només li voldria dir que per no haver de rectificar després cal repassar amb cura el que s’escriu i ell hauria de saber que temes com el feixisme i els altres moviments totalitaris del segle passat mai no haurien de sortir. Dubto que a Alemanya, que ha sofert tant les seves conseqüències, algú faci esment al nazisme. Senyor González, cap dirigent dels qui es presenten avui a les eleccions del dia 27 es mereix una desqualificació així. Cap dels partits que poden tenir representació parlamentària és sospitós de fer servir la violència.

A la senyora Inés Arrimadas li van posar un micròfon per comentar l’assistència de gent a la Diada i va tenir la genial idea de dir que molts més dels que van anar a la Meridiana es van quedar a casa, la coneguda com majoria silenciosa. Jo li proposo una cosa. A partir d’ara els mitjans de comunicació quan parlin d’ella podrien titular: ‘La líder de Ciutadans va fer un míting i no la van escoltar 7.499.000 persones a Catalunya, és a dir, van anar 1.000 persones al seu míting’. Patètic, no?

Per últim, el senyor Iglesias, jove i documentat professor universitari i amic del senyor Maduro, diu en un altre míting que els seus votants no s’haurien d’avergonyir de tenir pares o avis d’Extremadura o Andalusia. Senyor Iglesias, qui l’assessora a vostè? Coneix una mica la realitat social de Catalunya? Sap que entre les files independentistes molts, potser la majoria, no tenen vuit cognoms catalans?

Tant de bo que aquesta darrera setmana serveixi per exposar propostes, argumentar-les com cal i no caure en el parany del mal gust, de l’insult, de la mentida o de la por perquè en Campanya no tot s’hi val!