Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

En defensa de la nostra tradició i cultura: els bous

Whatsapp

Sóc ampostina. Des de fa 29 anys resideixo a Roquetes. Tots els anys, a la setmana de festes majors d’Amposta ens reunim els 6 germans, cunyats, fills,... ens trobem per muntar la nostra llotja a la plaça de bous. És la nostra festa, començant la primera nit del bou embolat i seguint amb el bou capllaçat de les 7 del matí, havent dormit 4 hores. Després anem a esmorzar i al bou de les 11 a seguir. Durant tota la setmana ens trobem a la plaça de bous fins que s’acabi tot el previst.

La tarda que es va fer la «manifestació» per uns antitot, en aquest cas antitaurins, vaig estar present. Segons la premsa, «desenes de persones» es van manifestar... quan exactament n’eren 20 (oh! 2 desenes!). Perquè no contem els milers de persones que hi havia a la plaça gaudint, del que fa molts anys es festeja, dels bous? És que tenen la premsa comprada...?

Quants diners paguem els aficionats per disputar aquestes festes, i el que se’n treu per fer altres esdeveniments? Quants diners vam pagar, repeteixo, vam pagar pels desplaçaments que vau fe fer als Mossos d’Esquadra? (Au, va!) Quantes manifestacions han fet als castellers? On un nen/a de poca edat escala una altura de 10 metros, mínim... però no passa res perquè va protegir amb un casc... clar! Però cadascú amb el seu.

En aquesta carta oberta, defenso la meva festa, cultura i tradició, i a tots aquests ramaders/es que viuen d’aquest món. I sobretot a la raça del bou brau, que a aquest pas acabaran amb ella, o almenys és el que volen...

Esteu segurs que el bou és torturat? Que el cansem fins que està tan esgotat que cau a terra? (fets que segons estes persones passen...) Doncs no! El bou surt a la plaça, qui és valent, el toreja (això és tenir collons), al mínim cop que pogués patir l’animal (si es trenca una banya, es fa mal a la pota, etc.), el bou és immediatament tancat als corrals, on allí ja se n’encarreguen de mullar-los amb aigua i el que hagin de fer. Intenta pegar-li, tirar-li algun objecte... la vara del ramader més d’un ja l’ha tastat! No teniu ni idea de les festes del nostre poble!

Deixeu-nos tranquils, deixeu-nos gaudir de les nostres tradicions!

Maria Serra Bertomeu

(Amposta)

Temas

  • CARTAS AL DIRECTOR

Comentarios

Lea También