En defensa de l´aranès com a idioma oficial català

Vull fer constar la meva discrepància amb la carta publicada el diumenge 15 pel Sr. Pau Òdena. L’aranès no ha de ser una llengua oficial de Catalunya en virtut del seu nombre de parlants, sinó de la seva peculiaritat lingüística. L’aranès no és una varietat del català com malament el compara amb la parla de les Terres de l’Ebre i d’altres de Catalunya, tan dignes i importants com el català central o oficial. L’aranès no és un dialecte, és un idioma germà del català, és una relíquia viva que ha sobreviscut des de la baixa edat mitjana dels idiomes occitans que es parlaven al sud de França, i ho ha aconseguit gràcies a la seva configuració geogràfica, a l’altra banda dels Pirineus amb difícil accés des de França i Espanya. Abans de la construcció del túnel de Vielha, era una vall pràcticament incomunicada (fenomen semblant a la perpetuació de l’eusquera, encara que aquest ve de molt més lluny), a causa d’això s’ha mantingut la seva parla, resistint la pressió de les influències del francès, del castellà i del català.

Fer els possibles per mantenir un idioma residual és important per a la cultura i per a l’orgull històric dels pobles, i això ho sabem molt bé a Catalunya.

Una altra cosa molt diferent és que per qüestions de nombre de parlants i com a vehicle de comunicació verbal, l’idioma que s’hauria d’incorporar fos el castellà.

Albert Ortega Roig

(Tarragona)