En defensa dels nostres pagesos

Pagesos d’arreu del país s’han concentrat a Barcelona en la tractorada més gran organitzada fins ara. Aquest cop la seva protesta no ha estat tant pel preu del gasoil o per les subvencions, sinó que reclamen poder viure dignament del seu treball, farts de veure el que els paguen pels seus productes i el que ens costa als consumidors finals.

En una economia globalitzada en què el sector terciari predomina sobre el sector primari, oblidem que la pagesia és qui ens dóna menjar. Algun cop haurem sentit com es malparla del pagès que «va fet un perdut i està podrit de quartos», sense tenir en consideració la duresa de la seva feina. Amb l’aparició de l’agricultura intensiva semblava que s’havia d’acabar la fam al món, però això també ha afavorit l’aparició de l’especulació de productes alimentaris i d’aberracions com la d’enviar productes a l’estranger tan sols per ser embolcats o envasats i retornats al seu país d’origen. En un atrevit programa de la televisió franquista, el cèlebre periodista Alfredo Amestoy presentava el recorregut d’una taronja des que era collida de l’arbre fins a les mans del consumidor, i com pel camí anava augmentant de preu a mans dels intermediaris que decideixen el preu dels productes des de la còmoda cadira d’un despatx i sense haver trepitjat mai la terra d’on venen. Des de llavors res no ha canviat, ans al contrari. Si sant Antoni abat i sant Galderic no hi fan alguna cosa, acabarem menjant palets de riu o papas de l’altiplà andí.

Joan Aragonès (Tarragona)