Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

En resposta al senyor Ricomà sobre la Budellera

Whatsapp

Serveixin aquestes línies per puntualitzar alguns conceptes a l’article que fa uns dies signava en aquest mateix mitjà el Sr. Pau Ricomà, Portaveu d’ERC-MES-MDC a l’Ajuntament de Tarragona i que creiem, respectuosament, que no són gens encertats o, com a mínim, són fruit d’una visió esbiaixada de la realitat.

Sr. Ricomà, som molts els qui vivim i treballem en aquesta ciutat que no volem altra cosa que gaudir d’una millor Tarragona. Per això li explicarem per què el desenvolupament del PPU-24, de la Budellera, és una clara aposta per la ciutat del futur, sostenible, ben connectada i capaç de donar resposta a les necessitats d’habitatge no per al dia d’avui, sinó per als pròxims anys. Estem parlant d’un horitzó temporal, doncs, com a mínim d’aquí a vuit anys. Posar sol al mercat té aquests terminis, no es fa d’avui per demà.

De fet, arribats al llindar del 2025 quan es podria començar a construir a la Budellera, l’actual oferta de què vostè parla ja estarà exhaurida. Vostè admet situar-se en «un pla polític», però la ciutat ha de treballar en supòsits més enllà d’una legislatura.

Cert que la conjuntura actual amb la crisi no és la mateixa que el 2006, però posar els fonaments a la ciutat del futur exigeix pensar a mitjà i llarg termini i tenir en compte, per tant, molts supòsits com el creixement de la Budellera, que en el cas de Tarragona estan recollits en el Pla General de 1995, i continuen ratificant-se en el POUM aprovat pel Govern el 2013. És a dir, estem parlant d’un creixement de ciutat que té 20 anys.

I a tot això li voldria afegir que els agents privats, Sr. Ricomà, no juguem pas el rol que vostè ens atribueix de «disseny de la ciutat», ens limitem a complir escrupolosament amb el que estableix la Llei al POUM.

El debat de model de ciutat es produeix durant la confecció i exposició pública del POUM, un POUM que, per vergonya dels tarragonins, va tardar més de vuit anys en ser aprovat, si això no és temps suficient per debatre quina ciutat volem, digui’ns a quin tipus de normativa urbanística hem d’atenir-nos? El debat ara és quin model de desenvolupament volem per la Budellera. No barregem els hams.

Vostè proposa el creixement per Ponent. Sàpiga que no és possible per l’afectació d’inundabilitat de l’Horta Gran, la resta són petits plans de millora urbana davant de les zones químiques i Camp Clar. I el relligament de la ciutat al Nord queda contemplat amb el desenvolupament de la Vall del Llorito. Respecte a la rehabilitació d’espais urbans com la Part Baixa o zones de Ponent, s’haurien d’haver contemplat en el marc del POUM-2013, i ni s’esmenten.

Altrament, la rehabilitació generalment no fomenta l’habitatge social i no dóna resposta al tipus d’habitatge que demanda Tarragona. Ens vol dir d’on sortiran els diners per les expropiacions o com es gestionaran aquestes rehabilitacions que ni s’esmenten en el pla general vigent? Només li demanem que siguin seriosos amb allò que es va aprovar, i amb allò que és possible portar endavant, especialment si es compleixen sobradament tots els ets i uts urbanístics.

En el seu article vostè barreja el projecte de la Budellera amb l’Anella Verda. Sàpiga que l’Anella Verda no es toca. Ben al contrari, queda totalment preservada com diu el planejament urbanístic del 2013, i no té res a veure amb el pla de la Budellera.

El projecte de la Budellera també preveu una franja de protecció entre l’Anella i la zona d’edificació, a més de 40,2 hectàrees de zona verda, tres vegades més de la superfície marcada per la Llei d’urbanisme de Catalunya. No només això, els espais d’arbredes queden indemnes. És a dir, la urbanització conserva pràcticament la totalitat dels boscos existents.

Per tant, quan es refereix a la protecció natural i patrimonial sàpiga que els serveis tècnics municipals i els de l’Estat, han emès un total de 18 informes preceptius favorables. Com a conseller municipal pot consultar tota la documentació d’aquest pla parcial lliurada per la Junta de Compensació, i dipositada a l’Ajuntament de Tarragona.

Parla també de 6.000 habitatges i de nou barreja conceptes. Els habitatges previstos són de 90 metres útils i 110 metres construïts amb l’obligació d’un mínim de 80.000 metres de sostre destinat a altres usos. Faci números i veurà que no són més de 4.200 habitatges els que hi caben en aquest polígon. No 6.000 habitatges. Torni a repassar-se la fitxa del Pla Parcial que es va aprovar en el POUM. I digui també que per primera vegada l’Ajuntament podrà tenir un veritable parc d’habitatge social, necessari a la ciutat de Tarragona gràcies al desenvolupament de la Budellera: amb 813 habitatges de protecció pública i 407 habitatges de preu concertat.

Tampoc la construcció d’aquests habitatges suposarà retardar la cohesió de la ciutat, com diu vostè. Ben al contrari. La Budellera relliga la ciutat per Llevant des de Boscos fins al centre de la ciutat i es podrà circular per un vial que no és ni la N-340 ni la Via Augusta.

Creiem que amb assumptes de tant d’abast, com ho és aquest, cal parlar amb propietat i amb coneixement de causa, no només des d’un «pla polític» a curt termini, ja que ens hi estem jugant el futur i la competitivitat de la ciutat de Tarragona, impedint satisfer una demanda que existeix i existirà, i que en cas de no ser coberta es podria desplaçar fora de la ciutat. Atendre aquesta previsió entra també dins les facultats del que se n’espera d’una capital. En seguirem parlant pel bé de la ciutat de Tarragona.

Jesús A. Gómez Espejo

(Secretari de la Junta de Compensació «provisional» del PPU 24 «la Budellera»)

Temas

  • CARTAS AL DIRECTOR

Lea También