Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Ensenyament privat i laic

Ser laic vol dir proporcionar un model d'ensenyament obert, on també hi cap la religió
Whatsapp

En breu moltes famílies hauran de triar centre educatiu per als seus fills per al proper curs 2015-2016, en el que es coneix com a període de preinscripció, per als ensenyaments obligatoris (o assimilable, el segon cicle de l’educació infantil), o sigui, per a tots els alumnes entre 3 i 16 anys.

És un procés feixuc, sobretot perquè a molts pares, que són els que haurien de decidir, els genera la sensació que la seva capacitat de maniobra queda limitada a emplenar un model de sol·licitud i, després, restar expectants a veure què fa el sistema amb els seus fills.

Els centres educatius tenim l’obligació d’ensenyar als nens. Dit d’una altra manera, d’aconseguir que els nens aprenguin. A més, en aquest procés de formació es donen factors afegits, com ara complementar l’educació que donen les famílies en qüestions com la socialització, amb tota la seva dimensió.

Quina és la millor manera per tal que un centre s’ajusti a les necessitats d’un nen o a les expectatives d’una família? Aquesta qüestió l’ha de triar la família d’entre totes les possibilitats que té al seu abast. I no és una qüestió menor, perquè facilitar que pugui donar-se l’èxit escolar de l’alumne anirà totalment lligat a la confiança que la família tingui en el centre, en els seus professionals i en el seu projecte educatiu; o sigui, en el model de centre. Perquè difícilment podrà sortir-se’n un nen immers en un sistema qüestionat pels seus pares.

Per aquesta raó és tan important el model de centre. Per aquesta raó en el nostre sistema existeix la possibilitat de triar entre el model públic i la variada oferta privada de diferents models que el concert proporciona en igualtat de condicions. Un centre privat és, per definició, un model diferenciat, no només en la manera de fer, sinó també en els principis que inspiren aquesta manera de fer. Quanta més varietat puguem trobar més podrem assegurar aquella tan desitjada confiança de la família en el centre, tant essencial perquè l’alumne tingui les seves referències amb tota la coherència possible.

Per aquesta raó alguns centres privats som laics. Perquè arrelats en els principis humanistes, que són universals, oberts, basats en el respecte i la raó, aspirem a transmetre aquests valors per aprendre a aproximar-se a la realitat sense prejudicis, sense apriorismes. Aprendre a ser rigorosos, a gaudir del propi esforç i, per tant, a valorar el mèrit. Reivindicar la responsabilitat com a un dels pilars de la llibertat, del lliure albir.

És molt freqüent la confusió entre el laïcisme amb l’anticlericalisme. Però ser laic vol dir proporcionar un model obert, on també hi cap la religió, encara que en aquest cas no es presenti com a inspiradora del model, sinó que es vegi com una qüestió reservada per a l’entorn familiar, privat, individual. No com a element inspirador de l’interès per aprendre, per esforçar-se, sinó reservant aquesta vessant a la raó i la responsabilitat i deixant a l’entorn familiar la transmissió o no d’aquells valors que dóna la religió.

Des dels Col·legis Joan Roig i Mare Nostrum i l’Escola d’Infantil Tic-Tac, tots de Tarragona i el Col·legi Arce, de Reus, recomanem que ningú es limiti a les possibilitats que ens deixi veure l’altíssima regulació del procés de tria de centre educatiu. Recomanem que les famílies es deixin endur només per aquelles possibilitats que més confiança els donin, que millor s’ajustin als seus desitjos i expectatives.

*Jaume Climent Dewit,

Col·legi Mare Nostrum i en

nom de Col·legi Joan Roig,

Escola Tic-Tac i Escola Arce

Temas

  • TRIBUNA

Comentarios

Lea También