Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Entelèquies eòliques preelectorals. Els parcs eòlics no han afectat l’economia de la Terra Alta

Enganyifa. Ara resulta que la implantació de parcs a la comarca va en paral·lel o, millor dit, és directament proporcional i, per tant, té gran part de la culpa de la desertització poblacional de la comarca

Josep Garriga

Whatsapp
griselda.jpg

griselda.jpg

Les notícies falses o inventades (fake news) no és un fenomen d’ara ni conjuntural, si bé en els últims anys han proliferat gràcies a l’embranzida de les xarxes socials. A la dècada del 2000, a Catalunya en va haver-hi una que va fer fortuna, i de la que en Josep Antoni Duran i Lleida, al seu llibre autobiogràfic, demana perdó per caure en el parany i divulgar-la a tort i a dret. Resulta que existia una suposada sentència del Tribunal Constitucional alemany que limitava al 4% del PIB de cada estat el percentatge de solidaritat –o traspàs de fons– entre els diferents lands del país. Una falòrnia que a l’imaginari nacionalista li va anar de primera per denunciar els 16.000 milions (una altra fake news)  de dèficit fiscal de Catalunya. El ministre Josep Borrell –sempre àgil en qualsevol debat– es va encarregar de refutar-la, posant alhora en evidència la tan sembrada mentida.

A la Terra Alta –també en aquella època– en va circular una altra de ben gruixuda. En boca d’alguns productors de vins i contraris als parcs eòlics va aparèixer per art d’encantament una suposada regió francesa que estava a punt de perdre la denominació d’origen vitivinícola per l’increment, en el seu territori, d’aerogeneradors o ‘molinets’ com es coneixen vulgarment. Les fake news es delaten a elles mateixes per la seva inconcreció. D’aquell departament francès mai més no se n’ha sabut. El futur posa les coses en el seu lloc correcte. Però les invencions i les fantasies dels contraris als parcs eòlics a la Terra Alta no s’han aturat. Al contrari, també s’han estès com les empipadores fake news en període electoral, però a la meva comarca en forma d’entelèquia ni tan sols dissimulada. El ridícul sembla que no té aturador ni autoaprenentatge. 

Ara resulta que, segons aquests genis, la implantació de parcs a la comarca va en paral·lel o, millor dit, és directament proporcional i, per tant, en té gran part de culpa, de la desertització poblacional de la Terra Alta. És a dir, que tot el que hem perdut en nombre d’habitants (al voltant d’un 11% en una dècada) ho hem guanyat en molinets. Tal enganyifa –em nego a qualificar-la de teoria– no sé què pretén: si prendre el pèl a la gent a manera de mofa –cosa que diria ben poc d’aquests suposats defensors de la terra– o imposar un relat fictici en vespres de les eleccions municipals. Em decanto per aquesta segona tot comprovant el brogit de les seves accions reivindicatives a quatre dies d’anar a votar.

Les places hoteleres  han pujat un 45% en la darrera dècada i els turistes també han crescut

Anem a les dades reals, les que no admeten discussions, lluny dels mals auguris econòmics i d’empobriment generalitzats amb què ens han regat aquests grupets últimament. Perquè amb les xifres a la mà els parcs eòlics ni han afectat la comercialització del vi de la comarca, ni al turisme, ni als ajuntaments, ni a l’activitat empresarial i econòmica de la zona.

Per denominacions d’origen natives (totes excepte la DO Catalunya), els vins de la Terra Alta són els segons més consumits a Catalunya –després dels del Penedès– amb una quota de mercat del 2,24% el 2016 i ni més ni menys que del 5,18% l’any passat. O sigui que en dos anys ha més que doblat les vendes, segons dades de l’INCAVI. Però és que a més, la Terra Alta és la denominació d’origen catalana que ven més litres de vi al conjunt d’Espanya, amb el 2,05% de quota, per davant del Penedès (1,1%) o del Priorat (0,20%). Una feina que cal aplaudir a tots els cellers de la comarca.
Quant a l’economia, fa 30 anys el sector serveis ocupava al 24% de la població activa de la Terra Alta. Actualment representa el 45% i és el primer sector per activitat, aportant el 43% del PIB. El turisme s’inclou precisament en els serveis. Analitzant les poques dades disponibles, les places hoteleres a la comarca s’han incrementat en un 45% en la darrera dècada i el nombre de turistes a Gandesa –no existeixen xifres totals de la comarca– ha passat dels 965 el 2013 als 4.041 el 2017. Similar increment han tingut per exemple a Horta de Sant Joan, que ara té una oferta de 600 llits.

I l’impacte paisatgístic? Sí, és negatiu. Però des de la Pobla de Massaluca s’aprecien tots els parcs eòlics de la Terra Alta i del Segrià i en canvi el seu Ajuntament no rep ni un euro perquè no disposa d’un simple molinet al seu terme municipal. I ara, que en volen instal·lar tres, aquests grupuscles ho venen com un perill de massificació eòlica. Només per la llicència d’obres, La Pobla de Massaluca rebrà 600.000 euros, quan el seu pressupost municipal no arriba als 380.000. D’un parc, precisament, que no és nou, sinó que porta 10 anys de tràmits administratius. L’energia eòlica és clau per combatre el canvi climàtic, però si no hi posen remei dintre d’uns anys la garnatxa sí que serà una entelèquia.

Periodista. Natural de Gandesa, Josep Garriga va començar com a periodista al ‘Diari de Tarragona’. Després de gairebé dues dècades a ‘El País’, ara treballa al departament de comunicació d’AGBAR.

Temas

Comentarios

Lea También