Entrebancs a la innovació: A Espanya, només un de cada quatre aliments nous arriben als comerços

Innovar vol dir introduir novetats i és aplicable a tots els àmbits que ens puguem imaginar.

Potser no us heu parat mai a pensar en aquest aspecte quan esteu fent la compra en un supermercat, però al darrere d’aquells productes envasats que mengem o bevem també hi ha investigació i desenvolupament. Per exemple: podem menjar una amanida envasada com si fos fresca. I això ho aconsegueix la innovació, que aporta molts beneficis a la societat però de vegades són difícils d’apreciar: crea productes de valor, dona llocs de feina, ens facilita la vida i ens cobreix demandes i necessitats que estaven desateses.

Tot i aquests aspectes positius, l’any passat a Espanya només van sortir al mercat 85 productes nous d’alimentació i higiene. L’aposta de les empreses per innovar ha baixat fins a mínims històrics arran, sobretot, de les dificultats que troben per distribuir els productes nous. Això desincentiva les marques perquè no recuperen l’alta inversió que han fet investigant fins a aconseguir crear un producte innovador. Segons l’informe elaborat per l’empresa de dades Kantar Radar de la innovació, a càrrec de Promarca, l’associació espanyola d’empreses fabricants de marques líders de gran consum, les innovacions proposades per les marques s’han reduït a la meitat en l’última dècada i han baixat fins a un 22% el 2019 respecte a un any abans. Majoritàriament són les marques de fabricants les responsables del 95% de les innovacions i, d’aquestes, dues terceres parts són marques globals i la resta són locals.

Aquesta caiguda lliure de la innovació a Espanya es deu, bàsicament, al fet que hi ha moltíssims productes nous que moren abans d’arribar a les lleixes dels comerços. Ho trobo surrealista i impactant. Segons dades recollides en aquest informe, la distribució de productes nous no arriba al 25% de mitjana. Això vol dir que gran part dels consumidors mai coneix les innovacions perquè no arriben al mercat. El consumidor és el jutge últim que ha de decidir si una innovació viu o no, però per poder jutjar el producte, primer l’ha de conèixer i el problema que tenim actualment és que ni tan sols l’arriba a veure. Segons Promarca, el principal motiu pel qual les novetats no arriben als consumidors és que una gran part de les cadenes líders de supermercats, que representen més del 50% del consum, no donen suport a la innovació de les marques perquè aquest producte nou pot ser una forta competència cap a la seva pròpia marca, la coneguda com a marca blanca, i per això les innovacions no arriben a les lleixes de molts supermercats. Malgrat això, hi ha vegades que els distribuïdors són conscients dels beneficis per al client d’aquell producte nou que han rebutjat i llavors el copien i el venen amb la marca del supermercat. Tot molt bé!

Segons l’estudi, les marques que innoven creixen deu vegades més que les que no ho fan i també ajuden a fer créixer el mercat. Els consumidors que l’any passat van comprar innovacions, van augmentar el seu consum en aquells productes en un 23%. Tot i que el 2019 només van sortir al mercat espanyol 85 productes innovadors, la seva taxa d’èxit és altíssima, arribant al 81%. Això demostra l’excel·lent resposta dels consumidors que veuen com aquells productes nous funcionen i donen resposta a les seves necessitats i gustos. A més, és necessari apostar per la innovació per sortir de la crisi econòmica generada per la pandèmia. L’experiència ens demostra que és un aspecte clau per animar i dinamitzar el mercat. Durant la crisi financera del 2008, les marques d’alimentació que van apostar per innovar van créixer més que les que no ho van fer.

Per tot això, considero que és essencial que les innovacions estiguin a disposició dels consumidors. Per aconseguir-ho, proposo donar incentius a les empreses distribuïdores que apostin per elles o crear un observatori d’innovacions que ajudi a donar visibilitat a aquests productes. Ja n’hi ha prou que una part de la gran distribució posi bastons a les rodes a aliments i begudes innovadores.

Llicenciada en Periodisme i Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Maite Curto treballa a Catalunya Ràdio des del 1994.