Epíleg en groc

Són gent de pau. Diguin el que diguin els que defensen a «capa i espasa» que Catalunya sigui una comunitat autònoma d’Espanya.

Són gent de pau i encara somriuen, malgrat estar indignats per la injustícia. Persones mot diverses de totes les edats i d’arreu del país es van manifestar diumenge a Barcelona per demanar la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats en absoluta pau.

Sense un crit violent ni un insult a ningú, malgrat la indignació que provoca la repressió contra l’entorn independentista des del moment que es va decidir fer el referèndum l’1-O. Proclames de llibertat que sortien del cap i del cor amb dignitat i contundència.

La il·lusió que dóna la força de la unitat, tan bé cantada per Lluís Llach a l’Estaca, es va sobreposar, durant unes hores, a la impotència. La impotència de veure a la presó als líders de moviments socials i de grups polítics absolutament democràtics i pacífics. La impotència que provoca que una vegada rere una altra s’impedeixi la formació d’un govern segons el resultat de les eleccions al Parlament convocades el 21-D per l’Estat.

Malgrat la tristesa que aquesta situació causa, quan va acabar la manifestació, centenars de milers de persones de pau, amb llaços i peces de roba de color groc, es van fer amb Barcelona una tarda solejada de diumenge d’abril.

El zoo, carrers, bancs, cafeteries i restaurants de la Gran Via, el Passeig de Gràcia o la Diagonal, es van omplir de famílies de groc.

Fins i tot, la majoria de persones que visitaven l’exposició ‘Epíleg imprevist’, que mostra instants quotidians del segle XX retratats  pel fotògraf barceloní Xavier Miserachs, aportaven un toc groc a la Pedrera, l’edifici sinuós que va construir el genial Gaudí. Simplement desitgen que els deixin en pau i que per fi arribi la primavera al camp de la política. Volen que aquest Sant Jordi ploguin llibres i roses per a tothom.