Equilibris (no només) pressupostaris

D’un temps ençà (massa) el Govern fa equilibris pressupostaris per tal de quadrar els comptes públics i d’uns dies ençà el principal partit de l’oposició dóna suport parcial als pressupostos del 2015 tot fent un exercici d’equilibrisme polític... i pressupostari. Tot plegat no és gaire normal, però és que l’actual situació política tampoc no ho és, de manera que no sembla gaire raonable esperar comportaments diguem-ne estàndards dels partits, els seus dirigents o de la classe política en general.

En un context normal, el Govern comptaria amb una majoria parlamentària àmplia (si no amb majoria absoluta o propera a aquesta en qualsevol cas) que donaria suport de manera automàtica als comptes anuals. En cas de no comptar amb aquesta majoria parlamentària àmplia, el Govern cauria i el president de la Generalitat convocaria de forma automàtica eleccions al Parlament. Això, insistim, en el cas que ens trobéssim en una situació normal, com la que pot donar-se a Dinamarca, Suècia o Holanda, per posar alguns exemples. Aquí, en canvi, la situació dista de ser normal ja que, entre d’altres singularitats, el país suporta un dèficit fiscal que llasta de manera dramàtica el conjunt de l’economia i la competitivitat de les seves empreses, el país no disposa dels instruments de política econòmica necessaris per prendre les decisions que escauen a les seves necessitats, ni pot legislar sobre els afers que li són propis atès que les iniciatives legislatives són torpedinades sistemàticament des del Tribunal Constitucional... i un llarg etcètera que el lector ben informat sens dubte coneix abastament.

És per tot l’anterior que la dinàmica parlamentària no gaudeix de la tranquil·litat desitjable i es troba immersa en una mena de munta-i-baixa permanent. Així, per exemple, el 2014 acabarà amb una gran incertesa pel que fa a l’aprovació o no de la llei de pressupostos, la més important de l’any, però cal tenir en compte que aquest mateix any 2014 va començar amb uns pressupostos que no van entrar en vigor fins el 31 de gener i el 2013 es va iniciar amb uns pressupostos del 2012 prorrogats.

Tot plegat ens porta a desitjar un escenari institucional més estable, amb procediments i terminis més ajustats a les necessitats de les empreses i de les institucions i on, sobretot, el país gaudeixi de l’estabilitat institucional necessària i imprescindible per entrar de ple en una dinàmica de creixement sostinguda.