Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

´Érase una vez un autobús a un anuncio pegado´

Whatsapp

Quan era petit i cursava un dels últims cursos de primària, una molt bona professora, que més que lliçons ‘curriculars’ ens ensenyava lliçons sobre la vida, ens explicava que els dies que no tenia res a fer, a vegades agafava un autobús urbà i es posava a fer tombs per la ciutat. La relaxava. Podia gaudir com mai de la ciutat, de tots els racons, de la seva gent, i ens ho recomanava com una pràctica ideal de contemplació. «A vegades, observar és l’únic que necessitem», ens deia.

De vegades encara penso en aquestes paraules quan pujo a un autobús urbà, i l’altre dia ho vaig recordar de manera encara més patent quan, de sobte, em vaig veure assegut a l’autobús observant per la finestra de manera dificultosa, ja que estava folrada d’una estampació que, de fet, cobria gairebé totes les finestres del vehicle. Només es podia veure l’exterior de manera borrosa, ja que a l’estampació hi havia una xarxa de punts microscòpics que es tocaven de manera molt subtil i supèrflua amb l’exterior (suposo que el mínim necessari per deixar passar la llum).

Suposo que tothom ja ha vist l’anomenat fenomen. Molts vehicles de la flota d’autobusos urbans convertits en anuncis gegants sobre quatre rodes. Més enllà de no poder gaudir del paisatge urbà, com aconsellava aquella sàvia professora, i de la perfecta i absurda representació de la cultura capitalista en què vivim, on fins i tot a la tassa del vàter trobarem ofertes de sandvitxeres, crec que el més indignant d’aquest fet és que després d’estratègies com aquesta encara vegem com continua pujant el preu del bitllet (actualment 1,50 euros), mentre per altra banda s’intenta incentivar l’ús del transport públic pel problema de contaminació que tenim des de fa anys.

Resumint, ens trobem davant d’un discurs hipòcrita que no facilita de cap de les maneres l’ús del transport públic, més aviat el dificulta any rere any, i mentrestant, les grans empreses es posen pel mig, observant molt audaçment que, ja que cada vegada entra menys gent a l’autobús, es pot aprofitar la situació perquè almenys des de fora vegem com de feliços podem arribar a ser si ens comprem una batedora de 750 watts.

Genís Oña Esteve

(Tarragona)

Temas

  • CARTAS AL DIRECTOR

Comentarios

Lea También