Eròtica del poder, o cloaques sexuals?

Que et forcin sexualment ha de ser de les pitjors coses que et poden passar a la vida. Qui no hem hagut de patir un tràngol d’aquestes característiques podem opinar des de fora, amb perspectiva, afortunadament, sense passar per una etapa de tristor, de silenci i de culpabilitat, sí, de culpabilitat.

Recentment hem sabut que des de fa molts anys un productor de cine nord-americà, Harvey Weinstein, ha estat dedicant-se a oferir feina a canvi de favors sexuals. Si no em fas un massatge o véns al llit amb mi potser no tindràs l’oportunitat de tornar a treballar a les grans produccions de Hollywood. Des que s’ha sabut ha estat un degoteig d’actrius que han denunciat el mateix tipus d’assetjament. I també d’actors que han intimidat homes i dones amb les seves repugnants demandes o directament contactes no consentits.

Weinstein ha estat denunciat per més de vint dones, però hi ha altres noms, per exemple Kevin Spacey, que sent atracció pels nois adolescents. La denúncia que va deixar-lo en evidència és la de l’actor Anthony Rapp de quan tenia 14 anys i l’actor 26, era l’any 1986. En fer-se públic han aparegut més joves que han viscut i denunciat la mateixa experiència a més de vuit companys de la sèrie House of Cards, ja cancel·lada. En saber-se la magnitud de la tragèdia, Spacey, en un intent per minimitzar els fets, va penjar un missatge a les xarxes socials apuntant que des de sempre havia estat amb homes i dones indistintament i que ara es declarava obertament gai. Va obviar que també és un assetjador.

El cas Weinstein va obrir la porta a un reguitzell de noms amb escàndols sexuals associats a la seva carrera cinematogràfica. Noms que ens han generat tristesa, sorpresa i repugnància a parts iguals. Dustin Hoffman ha estat denunciat per dues dones, una d’elles el va patir quan era menor d’edat. 

L’actor Jeffrey Tambor, de 73 anys i protagonista de la sèrie Transparent, també té la mà llarga i ha estat denunciat per companyes del rodatge, el qual ha hagut d’abandonar després de l’escàndol. 

El monologuista i actor nord-americà Louie CK ha anul·lat l’estrena de la seva pel·lícula perquè cinc dones l’han acusat de masturbar-se o intentar fer-ho davant d’elles. En l’àmbit musical a Nick Carter, cantant dels Back Street Boys, li han hagut de fer memòria d’un fet ocorregut fa 15 anys. Ella, però, no ho ha oblidat.

Als esports, Larry Nassar de 54 anys i metge de l’equip de gimnàstica dels EUA fins a l’any 2015, ha admès haver abusat de set nenes gimnastes, entre les quals tres campiones olímpiques, tres només tenen tretze anys. I el futbolista Robinho ha estat condemnat a nou anys de presó acusat d’una violació en grup.

Amagat durant anys per por

Aquests són alguns exemples, hi ha més homes poderosos darrere de denúncies vergonyants i traumes de dones que ho han amagat durant anys per por.

Aquests magnats de la indústria cinematogràfica, actors o cantants famosos han estat incomodant, assetjant i fins i tot violant amb total impunitat. Perquè creien que estaven salvats pel poder que els empara, la força de la fama, dels diners, del futur de les seves víctimes a les quals amenaçaven de deixar-les orfes d’èxit. Però hi ha una altra variant de depredador sexual, d’espècimen perillós i lliure, anònim, que en el pitjor dels casos actua en forma de manada. Que presumeix del seu delicte enregistrant-lo i enviant-lo per Whatsapp amb l’absoluta indefensió de la noia en tots els sentits, per no parlar de l’advocat d’un dels acusats que (afortunadament) va fer retirar l’informe dels detectius que la van seguir per poder demostrar que tenia una vida normal després de tan sòrdid episodi. 

Aquests són els tipus d’agressors que cada dia violen a canvi de deixar-te viure, com va apuntar recentment el col·laborador de Late Motiv, Bob Pop, explicant que havia estat víctima d’una violació al parc del Retiro fa anys. 

215.000 violacions l’any a Europa

Segons dades d’Eurostat, cada any es produeixen 215.000 violacions als estats membres, o el que és el mateix, cada dia són violades 200 dones a la Unió Europea. Dissabte se celebrava el Dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones. És incomprensible que encara s’hagin de commemorar dies per evitar que els homes ens agredeixin. Potser entre tots hem de fer un canvi en l’educació emocional i racional de les noves generacions; si no, aquestes commemoracions es perpetuaran i el futur serà cada cop més fosc.

* Comunicadora. Montse Llussà va néixer a Reus, on va començar la seva trajectòria radiofònica. Treballa al ‘Versió RAC1’. Veu d’espots i programes a Canal Reus, TV3 i TVE. Graduada en logopèdia, és professora de veu a Blanquerna.