És la democràcia!

Desgraciadament, en aquests darrers anys hem vist com els discursos intolerants i caïnites han anat a l’alça. I no em dirigeixo tan sols a l’extrema dreta o al nacionalisme més sectari

03 mayo 2021 11:37 | Actualizado a 03 mayo 2021 11:41
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Jordi Solé Tura, un dels pares de la Constitució espanyola representant al Partit Comunista, explicava que, en un recés fumant una cigarreta amb Manuel Fraga, van recordar una anècdota de 15 anys abans. Sent Solé Tura redactor de Radio España Independent (la mítica ‘Pirenaica’ que emetia des de Romania) va radiar un programa especial dedicat a l’assassinat del dirigent comunista Julian Grimau a mans de la dictadura franquista. Anava anomenant un per un els ministres que havien validat la pena de mort contra Grimau en Consell de ministres, entre ells el mateix Fraga, i afegia a continuació de cada nom «assassí». De cop va rebre una trucada des de París; era Santiago Carrillo, líder del PCE. Li va demanar que retiressin el programa perquè «algun dia haurem de posar-nos d’acord amb els reformistes del règim per recuperar les llibertats i no ho aconseguirem amb insults». 

Solé Tura recordava aquesta vivència mentre parlava amb Manuel Fraga fumant una cigarreta. «Tenia raó en Carrillo», va pensar. Què vull dir amb tot això? Que persones que venien de matar-se en una guerra civil, literalment, van ser capaços de posar-se d’acord per bastir un model de convivència democràtica on els enemics irreconciliables es van convertir en adversaris polítics legítims i pacífics. Aquest va ser el pacte, el consens democràtic, la voluntat de superar el trauma de la Guerra Civil. Per a alguns insuficient, per altres una traïció, però ningú pot negar que aquell pacte, en aquell moment, va ser la fita de la generació de la postguerra que ens va llegar a les generacions posteriors per viure en pau i convivència. 

Desgraciadament, en aquests darrers anys hem vist com els discursos intolerants i caïnites han anat a l’alça. I no em dirigeixo tan sols a l’extrema dreta o al nacionalisme més sectari. S’ha parlat de Govern il·legítim, en referència a un Govern democràtic elegit a les urnes en eleccions lliures, o de «Govern criminal», dirigit a persones que estaven lluitant des de l’executiu per salvar vides, per part de partits que han tingut responsabilitats de poder. Les darreres amenaces de mort que s’han fet públiques superen totes les línies vermelles. La situació, i no vull dramatitzar, és greu. Quan l’odi s’atia, s’estén i es normalitza en determinats relats polítics és impossible controlar. 

No volem ser còmplices, ni restar muts. Per tant, com a primer secretari del PSC al Camp de Tarragona vull denunciar l’odi i reivindicar els valors democràtics. Els i les socialistes ens sentim orgullosos de defensar la dignitat i l’honorabilitat de les persones que discrepen de les nostres posicions, tant en l’àmbit de la dreta com del nacionalisme identitari. La defensa del bé comú exigeix el reconeixement i el respecte de l’adversari, camí únic per assegurar la convivència i el progrés de tots i totes. 

No estarà de moda però no volem participar, ni ho farem, en l’estigmatització, insult, negació o amenaces al discrepant. Qui pensi que està en possessió de la veritat absoluta i que s’ha de destruir al considerat «altre» s’està autodestruint ell i destruint un futur en pau. 

Jo Cox, era una diputada laborista (socialista) britànica que denunciava públicament i amb valentia l’odi que agitava l’extrema dreta. L’any 2016, després de publicar un article on defensava la immigració i l’aportació dels nouvinguts a la identitat britànica va ser brutalment assassinada per un feixista que mentre l’apunyalava cridava «Britain first». El dia abans de ser assassinada havia participat amb els seus fills en una protesta silenciosa en contra de la xenofòbia atiada per l’extrema dreta. 

El seu valor i la seva determinació ha de ser per a nosaltres un element d’inspiració. En efecte, és la llibertat, és la democràcia. 

Kenneth Martínez: primer Secretari del PSC del Camp de Tarragona.

Comentarios
Multimedia Diari