Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

És l´hora de la ciutadania

Josep Abelló i Padró

Whatsapp

Ja ha passat l’esperada, anhelada i fins i tot a vegades temuda consulta del 27-S, però com sempre passa, ara s’han de valorar els resultats i, el que és més difícil, gestionar-los. Primer de tot, la més sincera felicitació als qui han guanyat les eleccions i, encara de forma més sincera, un missatge d’ànims als qui no les han guanyat. Tal com estan les coses, ara tots serem necessaris.

No estic segur que, tal com s’havien plantejat aquestes eleccions, Catalunya hi hagi guanyat, perquè tot segueix massa semblant a com estàvem abans de celebrar-les.

Indistintament de la meva opció, el resultat, ara que tenim una raonable quantificació, no ofereix la claredat que permetria decantar-nos capa un dels dos pols que se’ns proposaven, de manera que les crides a la dignitat, la legitimitat i a la llibertat dels catalans que se’ns han anat fent, sembla que no han quedat prou esvaïdes pel que fa al col·lectiu, encara que malauradament han resultat una mica malmeses individualment.

Vivim immersos en sistemes complexos, on el poder, la capacitat d’influença i de seducció, estan sovint lligats a diferents grups d’interès interconnectats i en continuo canvi.

A mesura que aquesta complexitat augmenta la nostra capacitat per determinar el comportament i entendre el significat del que passa realment al voltant nostre i cedim al «no voy, que me llevan».

Intentar interpretar aquests resultats electorals entre un si o un no a la independència de Catalunya és poc menys que impossible.

Com a alcalde de Reus vaig tenir el goig de conèixer, de la mà del professor Gil Aluja, reusenc il·lustre i magnífica persona, el concepte matemàtic de la lògica borrosa (o difusa), oposada a la binària, en el sentit en què les coses no són blanques o negres, altes o baixes, netes o brutes... Ni tan sols en una ciència exacta, com és la matemàtica, la realitat es pot descriure amb simplicitat perquè els matisos en formen part i la fan rica.

Resulta poc encoratjador resumir-ho tot a un SÍ o NO, perquè entremig dels dos pols hi ha infinitat de postures, de graus d’opinió, tantes com a persones consultades.

Ningú està autoritzat a obviar la riquesa de matisos que té la realitat, en la que cada un de nosaltres tenim molt a aportar.

Tornant als valors reclamats, des del meu punt de vista, en una societat amb un elevat grau de mestissatge com és la nostra, els valors de la dignitat, la legitimitat i la llibertat tenen especial sentit en la seva faceta individual, quin sumatori evidentment conformarà la del col·lectiu, però són valors de l’ètica conceptualment popis la persona, atribuïbles a l’individu.

La dignitat s’adquireix sobretot reconeixent la de l’altre, la de l’interlocutor; de la llibertat se’n gaudeix utilitzant-la sense malmetre la dels altres.

En fi, per viure en societat, el diàleg i la convivència són essencials per a la nostra pròpia existència, per al nostre desenvolupament individual i com a col·lectiu, és el que ens farà sentir éssers humans. La polarització manifestada en la interpretació del resultat de la consulta ja fa temps que s’està gestant i és fruit de l’absència de diàleg i de debat, quines carències ningú pot desmentir, ni justificar, sembla que hagin volgut posar de manifest les contradiccions i les discrepàncies, pràctica sovint força comú en política i que s’ha traslladat a la vida quotidiana.

Per tant, sigui quina sigui la confluència de posicions i forces que es doni en les institucions rectores del nostre país, essencialment al Parlament, és evident que, si no es recupera la capacitat de diàleg, difícilment aprendrem cap lliçó del camí recorregut i es generaran múltiples frustracions en el camí a recórrer. Hem de confiar que així serà, jo n’estic plenament convençut.

La ciutadania, que en darrera instància som els que patim les conseqüències de l’empobriment que comporta estar enrocat, hem de posar de la nostra part per refer vies de diàleg i de convivència que la polarització i la simplificació han malmès.

Com en la pràctica de la llibertat, ens hem de convertir en autèntics militants de compartir projectes en comú i fer-los realitat. Només l’actitud de la ciutadania vetllarà perquè conviccions i símbols no interfereixin en la nostra convivència.

Ara és l’hora, ciutadans, de fer escola, de fer art i cultura, de fer hospitals i salut, hora de dinamitzar projectes i empreses, de conèixer natura i paisatges, de fer esport,... només d’aquesta manera, fent comunitat, practicant ciutadania, evitarem perdre els valors que fan gran la convivència: ara és l’hora, ciutadans.

Temas

  • TRIBUNA

Comentarios

Lea También