És necessari un departament de Medi Ambient

El medi ambient és un bé, un patrimoni, que no necessita res de nosaltres, però nosaltres ho necessitem tot d’ell

21 enero 2021 09:57 | Actualizado a 21 enero 2021 10:02
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

No és una pregunta, és una afirmació.

Si entrem en el fons de la qüestió, les accions polítiques d’un govern estan encaminades a generar unes polítiques públiques, que dutes a terme han de poder respondre les necessitats i aspiracions de la majoria de la ciutadania. Si no és així, ja no estem parlant de polítiques públiques, seria una altra cosa.

Quan una cosa es qualifica com a pública vol dir que en pot fer ús tothom, per tant també direm que tothom en té dret del seu ús. Moltes polítiques públiques amb el temps han esdevingut necessàries i per tant reconegudes com un dret irrenunciable per la població, com seria l’atenció sanitària, l’educació, accés a la cultura o dret a una tutela judicial. No podem deixar de reconèixer moltes d’aquestes accions com un bé material o immaterial que té la nostra societat.

Moltes d’aquestes accions són artificioses, és a dir, han estat creades per l’home per donar resposta a necessitats que han anat apareixent en el temps. L’organització política i administrativa de les necessitats públiques, formen part dels ens de tots els nivells d’ens públics, així trobem una conselleria de Salut en el govern de la Generalitat, com també un Departament de Salut a les Diputacions i una Regidoria de Salut als ajuntaments. A part de tot el sistema sanitari desplegat per tot el país. Avui en dia, i amb la crisi de la Covid-19, seria impensable no poder disposar d’aquest departament oi que no? Doncs ara cal repensar si és necessari fer un plantejament més transversal de totes aquestes necessitats que tenen les persones i relacionar-les entre si. Oi que amb la crisi de la Covid, que d’entrada és una afectació a la salut, s’hi ha vist afectat tot? Doncs hem de començar a pensar que les polítiques públiques han d’estar entrellaçades, han de comunicar-se entre elles, ser una font en forma de cascada que en brollar accions, automàticament reompli tots els bassals comunicats entre si.

Totes aquestes necessitats creades per l’home i la dona.... tenen un context que les fa indiscutiblement dependents i aquest seria el medi on es desenvolupen. El medi ambient no ha estat creat per l’home, en tot cas modificat, però el medi ambient s’explica des de la seva autonomia i capacitat de sobreviure.

El medi ambient és un bé, un patrimoni, que no necessita res de nosaltres, però nosaltres ho necessitem tot d’ell. Els nous temps i amb les reflexions que ens tocarà fer, molts ja fa anys que reflexionen, caldrà convidar a moltes taules, pactes, debats, lleis... al medi ambient. Fins ara sempre hi era convidat, però malauradament molts cops es quedava a les portes de totes les decisions importants a prendre, perquè hem estat massa entestats a fer polítiques sense mirar el medi ambient. Això el que ha provocat és que altres departaments amb més presència, a moltes d’aquestes reunions entressin en competència deslleial amb el medi ambient. Si diem que el medi ambient és transversal i necessari per tothom, ja que no fa discriminació de cap mena, no és hora que convidem a entrar el Sr. Medi Ambient a participar de totes les coses que es fan i es desfan, al nostre país?

Eva Mata i Sendra: Vicepresidència de la Diputació de Tarragona.

Comentarios
Multimedia Diari