Es pot dir tot, però no a tot arreu i a tota hora

Un dels espectacles genuïnament tarragoní de les festes de Santa Tecla és el Ball de Dames i Vells. Aquest popular ball parlat té el seu origen al segle XV quan s’introdueixen representacions parlades a les festes. Des de llavors el Ball de Dames i Vells ha passat per diverses vicissituds. Carles III va publicar una cèdula prohibint aquests espectacles. Segons descriu el mateix apunt històric de Dames i Vells, «el 1886 la premsa arracona els balls per ‘poco dignos de una capital de provincia’». El 1981 són recuperats de forma definitiva per part de la Colla Sardanista Joventut Tarragonina, i ara és un dels actes més celebrats de les festes de Santa Tecla. L’actualitat política dóna força arguments als guionistes. Enguany no s’han estat de res. Han decapitat l’alcalde Ballesteros i han cremat el rei Felip VI (el rei Felipe uve palito) quan anaven a encendre-li una espelma com si fos una verge. Els balls parlats són l’única eina que el poble pot fer servir per revenjar-se del poder. Per acabar-ho de beneir, la protecció de la llibertat d’expressió que han ratificat sentències com la que absolt el raper mallorquí Valtonyc, donen carta blanca a engegar-les sense tocar a terra. Ara bé, que es pugui dir tot no vol dir que el que es digui o es faci des de la llibertat sigui edificant. I menys que sigui un espectacle per a nens. Això ho hauríem de vigilar.