Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

És vostè una vaca? Doncs deixem-ho aquí!

Un debat més enllà de la dieta. L’atribució de característiques humanes a les bèsties per convertir-les en persones amb altres formes és una estafa intel·lectual

Josep Martí i Blanch

Whatsapp
Josep Martí i Blanch

Josep Martí i Blanch

Hi ha una manera d’estar al món que consisteix a convertir l’ésser humà en origen i final de totes les calamitats. És una forma com una altra de processar i purgar la culpa que molts individus experimenten pel fet d’existir i que, pel que sembla, no és patrimoni exclusiu del fet religiós. Aquesta cosmovisió converteix l’home, o la dona, en element alterador, amb els seus costums, necessitats, i anant més lluny només amb la seva existència, d’una harmonia que els precedia i que ells han fotut enlaire posant els peus sota la terra. La perfecció, des d’aquesta mirada que culpabilitza la persona, seria un idíl·lic estat de naturalesa on  tot fora un equilibri absolut si no fos que van arribar els humans a esguerrar-ho.

Naturalment això precedeix d’una premissa falsa perquè, per dir-ho clar i ras, la naturalesa sense la mà de l’home pel mig és, si no el pitjor dels llocs, un dels pitjors. En tenim una prova recent sense anar gaire lluny amb l’incendi de la Ribera d’Ebre. Ara resulta que tothom enyora els pagesos que modifiquen el paisatge per fer-lo habitable, confortable i, de passada, segur. Sense sortir de casa passa igual amb el delta de l’Ebre, que ens agrada perquè el que tenim avui és el resultat de l’activitat humana, no pas perquè sigui un espai natural en ‘estat natural’.

El procés de domesticació i modificació de la natura es pot fer millor o pitjor, amb excessos o  sense, amb molt o cap equilibri. Però, en benefici de la sinceritat, establirem com a norma que ningú vol passar fred o calor, que és el que la natura ens imposa, si té a mà la possibilitat d’encendre la calefacció o un aparell d’aire condicionat. Idolatrem la natura perquè no l’hem viscuda mai en tot el seu potencial. No conec ningú que visqui amb alegria el fet de tenir una mosca passejant-se pel seu nas o un parell de mosquits fent de vampirs per les cames. O, parlant de coses serioses, no hi ha gaires ramaders dels Pirineus satisfets amb la companyia dels ossos que els governs urbanites van decidir reintroduir fa uns anys. 

Tot això ve a tomb arran que aquesta setmana un grup d’adolescents ha ocupat una granja de vaques a Sant Antoni de Vilamajor per denunciar la ‘violència’ de les explotacions ramaderes. 

La nostra condició omnívora deriva en la necessitat de matar animals per poder-los cuinar

Al final, del que es tracta amb aquestes accions de protesta és de convertir els animals en persones per crear una narrativa que assimili una granja a un camp de concentració i un escorxador en un camp d’extermini. Una cosa antinatural, inhumana i per tant a eliminar. Aquest tipus d’accions, centrades en el patiment animal, tenen ara un reforç lateral en la puixança del veganisme com a dieta que alguns dels seus practicants aspiren a convertir en universal (tot i que per alguns l’adjectiu que s’hi escauria més és obligatòria).

De nou tenim la culpa ben present. La dieta equilibrada d’una persona, que incorpora peix, carn, derivats làctics, ous, i és clar, també vegetals, fruites i tot el que la natura posa a l’abast perquè estiguem sans, forts i visquem molts anys, resulta que ara és pecat mortal perquè cruspir-se talls de carn d’animals -que primer s’han de criar i matar, és clar- és equiparable a un acte de canibalisme.

Es pot dir, amb raó, que els moviments ecologistes i animalistes han aportat al debat social qüestions que resultava imprescindible abordar i han provocat canvis en els comportaments i legislacions del tot necessàries i inajornables. Ningú amb dos dits de front pot defensar el patiment innecessari dels animals, posem per cas, o que no s’hagi de fer tot el possible per mitigar l’impacte ambiental de l’activitat humana.
Però el sentit comú aconsella no oblidar ni fer veure que no existeixen qüestions principals com ho és el fet de la nostra condició omnívora que deriva, entre altres coses, en la necessitat de matar animals per poder-los cuinar. Però més enllà de la dieta -algú està pensant ara mateix que podem passar només ingerint vegetals i fruita-, hi ha encara una qüestió més substancial que en aquest debat tendeix també a posar-se en qüestió pels que es fan dir animalistes: l’atribució de característiques humanes a les bèsties per convertir-les en persones amb altres formes és una estafa intel·lectual. Els raps són raps, les vaques són vaques i els conills són conills. Vostè i jo, persones.

Estalviar el patiment innecessari i gratuït de les bèsties és el camí de tota civilització que s’ho valgui. Convertir els animals en humans, el d’una civilització que ha perdut el senderi. Vostè és una vaca? Doncs deixem-ho aquí!

* Periodista. Josep Martí és ‘calero’, és a dir, de l’Ametlla de Mar. És empresari i periodista. Actualment a Londres analitza el Brexit. En breu publicarà: ‘Fuck you, Europe!’

Temas

Comentarios

Lea También