Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Escenaris post 21-D

L’independentisme mira de ressituar-se i l’unionisme de superar els seixanta escons

Jesús Gellida

Whatsapp

Les eleccions imposades però assumides per tots els actors polítics s’apropen. Mantenir viu el procés d’autodeterminació o enterrar-lo és el que està en joc. 

Truncar la majoria independentista i acabar amb el Procés. Aquest és l’escenari ideal per als partits monàrquics favorables al 155. És difícil que Ciutadans, PP i PSC tinguin una majoria suficient per aconseguir el Govern de la Generalitat; no obstant això, si les forces unionistes superen els seixanta escons obtindrien un èxit que posaria en qüestió la majoria independentista. Si no és així, i encara que milloressin resultats, no aconseguirien força suficient per fer canviar el rumb sobiranista. Aquest bloc buscarà un pacte de govern alternatiu a l’independentisme, tot i que el PSC es desmarca, dialècticament, d’aquesta proposta per intentar fer un gir discursiu diferenciat dels seus companys en la intervenció de Catalunya. La precampanya ha començat. 

Enfortir la majoria independentista i contra el 155. L’independentisme mira de ressituar-se per sortir d’una crisi estratègica consumada amb la declaració no efectiva d’independència i la suspensió de l’autogovern. Al respecte, els independentistes interpretaran els comicis com el referèndum que no es va poder fer amb les màximes garanties, per la negativa de l’Estat al diàleg i per la violència policial. En aquest context, apareixen dos variables. La primera és si hi ha una majoria d’escons però no de vots; en aquest sentit, la situació actual de bloqueig perduraria, es reconfiguraria el full de ruta -sense una majoria clara- que donaria peu a la continuïtat del processisme. La segona possibilitat és que si hi ha una majoria superior al 50% dels vots, aquesta donaria un impuls per a desenvolupar la República catalana, però caldria veure si es faria des de l’unilateralisme, definint la República i desplegant el procés constituent, com defensa la CUP; o des d’una negociació bilateral amb l’Estat i la UE, i impulsant un gran acord de país per eixamplar la base sobiranista, com han acordat ERC i JxCAT. 

Trencar els blocs i obrir un marc constituent. Els Comuns aspiren a colar-se en una posició de pont, que es resumeix en la consigna «Ni DUI, ni 155»; una postura difícil d’argumentar després de l’1 i el 3 d’octubre, de la intervenció de l’Estat i de la judicialització del Procés. Els Comuns corren el risc de quedar sobrepassats per unes eleccions en clau plebiscitària. On es sumaran els seus vots? Quina lectura interessada es farà dels mateixos? En aquest sentit, qualsevol proposta federal/confederal o de plurinacionalitat de l’Estat passa per la ruptura democràtica del règim del 78, i no per l’equidistància. 

Escenaris factibles amb múltiples variables segons els resultats electorals, d’uns comicis clau, que atorgaran la possibilitat de noves majories parlamentàries: tripartit d’esquerres, majoria independentista o Arrimadas presidenta? 

Comentarios

Lea También