Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Escoles que preparen per al futur

Els principis bàsics de l´educació no han canviat gaire, i no cal que ho facin
Whatsapp

Ara que els centres escolars estem immersos en la preparació i disseny d’una nova planificació docent per al proper curs - conseqüència de l’aplicació de la LOMCE amb un futur ple d’incerteses- és el moment de recuperar i utilitzar aquells criteris educatius que estan per damunt de legislacions i situacions canviants.

Fa ara dos anys, Richard Gerver va pronunciar una conferència a l’Auditori MACBA a Barcelona sota el títol Crear escoles que preparin per al futur. La conferència formava part del projecte Debats d’educació creat per la Fundació Jaume Bofill i la Universitat Oberta de Catalunya amb l’objectiu d’impulsar el debat sobre el futur de l’educació.

Richard Gerver és un referent en lideratge, creativitat i canvi organitzatiu dedicat a l’educació des de 1992 com a professor i director de centres. El seu llibre Creating Tomorrow’s Schools Today és un referent per a docents d’arreu.

Gerver ens indica que hem de deixar de parlar del segle XXI com una realitat futura, els alumnes que han començat ara el seu pas pel sistema educatiu seran ciutadans del segle XXII. En educació el segle XXI ja està acabat i hem de començar a pensar en el següent.

Amb aquest horitzó Richard Gerver ens llença una pregunta: quin és l’objectiu de l’educació? La resposta ens marcarà la ruta a seguir sense la “contaminació” d’ideologies, de la immediatesa política o d’altres influències externes.

La resposta proposada troba el seu origen en els principis bàsics de l’educació que en paraules de Gerver “no han canviat gaire, i no cal que ho facin”. Tres idees, tres paraules recullen l’essència d’aquests principis i donen resposta a l’interrogant plantejat.

La primera és el valor de cada alumne com a persona única i insubstituïble. No és tan sols una nota d’un examen ni l’assoliment d’una competència sinó que suposa aixecar les aspiracions dels alumnes, que entengui el seu valor i potencialitats: somnis, interessos i habilitats; el potencial de les seves vides és el que els fa realment únics.

Entendre que cada alumne és únic, que l’atenció de cadascun ha d’ajudar-los a la seva millora i a la seva contribució per fer una societat més plural, respectuosa i digna.

La segona idea proposada és la importància de l’educació i l’aprenentatge com el màxim regal que podem fer als infants. Començant pels fonaments: ensenyar a llegir, comptar i escriure seran sempre a la base de qualsevol sistema educatiu.

Pedagogs, experts en educació, professors.. repeteixen cada dia la necessitat de no perdre aquesta perspectiva. Per a que un alumne pugui emocionar-se necessita aquests fonaments: lectura, raonament, escriptura com a ingredients presents en totes les propostes amb èxit.

Fonaments, a més, compatibles amb la utilització de noves metodologies com ara les intel·ligències múltiples, les rutines de pensament, el treball cooperatiu o la perspectiva competencial que aporten un gran ajut al alumnes per integrar, transferir i aplicar els coneixements.

La tercera paraula de Gerver és alegria. La il·lusió dels professors o el somriure d’un infant en un passadís són indicadors d’un clima imprescindible per a una educació real.

La suma d’aquests conceptes dona com a resultat alumnes que no necessiten ser gestionats, que són autònoms que fan realitat un aprenentatge continu al llarg de la seva vida.

Temas

  • TRIBUNA

Comentarios

Lea También