Espanya i el tèxtil

Quan es parla dels efectes del «procés» sobre l’economia, la majoria de les mirades van cap a activitats com ara bancs, empreses que cotitzen en borsa, establiments vinculats al turisme i, sobretot, empreses que es poden identificar de manera fàcil i immediata amb Catalunya i que, per tant, estan força exposades a allò que alguns anomenen compra-selectiva-en-funció-de-l’origen i altres, simplement, boicot. Queda al marge, però, un sector que sens dubte se n’ha beneficiat de forma clara com és el del tèxtil. 

És curiós que la resposta al nacionalisme català siguin les banderes espanyoles

Aquest cronista, per exemple, està de pas per Sevilla i pot certificar que, quan se surt de l’estació de l’AVE de Santa Justa (per cert, que pràctiques que són les estacions d’alta velocitat urbanes), la primera cosa amb què se sorprèn el viatger és amb les temperatures, però tot seguit la segona cosa que monopolitza l’atenció no és altra que l’immens estol de banderes espanyoles que pengen de balcons i finestres. És evident que cadascú a casa seva hi penja el que li ve de gust, només faltaria, i ho és també que posats a penjar una ensenya nacional el més normal és posar la pròpia, per descomptat; però no deixa de sorprendre quins motius deuen tenir els sevillans per penjar de forma massiva ensenyes pàtries espanyoles quan, que se sàpiga, no hi ha cap celebració propera que tingui a veure amb la qüestió nacional espanyola. 

Normalment aquestes coses passen quan es discuteix la sobirania nacional, però fins ara Andalusia no l’ha reivindicada ningú, i si a l’Estat hi ha algun conflicte en termes de sobirania com ara el cas de Catalunya, la posició oficial de partits i societat civil ha estat justament de rebuig al que consideren una actitud nacionalista catalana. No deixa de ser curiós, doncs, que la resposta al que es considera nacionalisme sigui precisament una presència multitudinària de banderes espanyoles. Val a dir que estem parlant de banderes penjades en domicilis particulars on, és clar, no és d’aplicació la llei que indica que aquesta bandera haurà d’onejar a l’exterior i ocupar el lloc preferent de tots els edificis de l’administració pública, però potser el que ha passat a Sevilla (i, pel que es veu, a bona part de l’Estat) és que la ciutadania s’ha pres al peu de la lletra la sentència de 24 de juliol de 2007 del Tribunal Suprem que deia que «La bandera ha d’onejar diàriament amb caràcter de permanència, no de conjuntura, no d’excepcionalitat, sinó de generalitat i en tot moment».