Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Estàs a punt o t'ho mires des del sofà?

Els grans reptes necessiten l'aportació de tothom i en tot moment

Jordi Cartanyà

Whatsapp

Imaginem per un moment que un fill nostre està passant per una situació difícil, sigui de salut o laboral, s’hi juga el seu futur. Què no seríem capaços de fer? No estaríem disposats a tot per solucionar el problema? O bé ens quedaríem a casa, asseguts còmodament, o aprofitaríem l’avinentesa que estem sols per anar a la platja? De ben segur que no! Sabem valorar, i molt, el realment important, les coses que marquen el futur dels que estimem.

Ens trobem a les vigílies de l’onze de setembre i un cop més se’ns demana que ens mobilitzem. Em costa entendre a aquells que diuen que estan cansats de sortir al carrer, de tornar-hi. Però si ja ho hem fet molts cops! Cal una altra vegada? Es pregunten amb veu alta. I tant que sí! O bé el que pretenem fer com a país és una costellada? Estem davant un repte gegantí: canviar el destí d’un país i de tota la seva gent.

Algú pot pensar que aconseguir la independència d’un estat centralista com l’Espanyol és bufar i fer ampolles? De cap manera, per aconseguir-ho ens cal perseverança, insistència, audàcia i legitimitat. Per tant, és vital que la mobilització de la ciutadania sigui constant, intensa i duradora. Aconseguir tenir una República Catalana no és anar a una mobilització i després seure al sofà a esperar que algun dia caigui de madur. Per arribar-hi ens cal que tots ens hi impliquem i que estiguem disposats a no defallir, a treballar-hi dia a dia, perquè el repte és immens i, precisament ara és quan el tenim més a prop; per tant, cal redoblar esforços per continuar caminant endavant amb pas ferm i decidit.

Com deia a l’inici de l’article: què no faríem pel futur dels nostres? La República Catalana garantirà una societat més justa i solidària pels nostres i pels seus fills. Fa pocs dies moria en Jordi Carbonell, president honorífic d’ERC. Un home dedicat en cos i ànima a aquest objectiu. I amb la valentia de plantar cara en ple franquisme, quan les coses eren més difícils que ara.

És un bon moment, ara que s’apropa la diada, de recordar les seves paraules del 1976: «Que la prudència no ens faci traïdors». Aquesta cèlebre frase, reprèn rabiosa actualitat avui. Estem en un moment en què molts havíem somiat: un Parlament amb majoria de diputats que volen la independència, una societat capaç de sortir al carrer massivament i desafiar de forma pacífica i democràtica un Govern de l’Estat espanyol. Que la peresa, la deixadesa i el desencís no ens faci traïdors de l’esforç de tots els qui van lluitar i treballar per arribar on som.

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También