Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Eviteu-nos el tràngol de fer el ridícul

Improvisació al Nàstic. No podem resignar-nos a anar sumant derrota rere derrota fins a la catàstrofe final. Per respecte a tan històrica entitat i la massa social que l’empara, el club ha de buscar solucions sota les pedres

Frederic Porta

Whatsapp

Dies enrere, en ple seguiment d’un duel del Nàstic, ens va venir al cap aquella frase adjudicada al president Tarradellas que deu ser essencial per definir la catalanitat. Allò de què «en aquesta vida es pot fer de tot menys el ridícul».

Doncs això. I la segona prèvia, abans d’enfarinar-nos, del Reus no escrivim mai perquè no ens pertoca emocionalment. A l’adversari, respecte i empatia per desitjar que duri la rivalitat esportiva a Segona. Almenys, fins que ens donin opció a una victòria grana, si se’ns permet la ironia.

Tornem al ridícul. Contra l’Almeria, per exemple, Enrique Martín va optar per una alineació raonada, sense experiments esbojarrats. Gent d’ofici que forma un onze ben justet per a les exigències de la categoria.

Al final, empat i certificació: continuem pel pedregar i d’on no n’hi ha, no en pot rajar. La plantilla és la que és, evidència que xoca frontalment amb què l’entitat hagi eixugat el dèficit. Imaginem que hi ha més d’un euro a caixa i esperem que ja tinguin un munt de reforços previstos per al mercat d’hivern.

Grateu-vos la butxaca, va, que en futbol, com deia Cruyff, els diners han de ser al camp. Fins i tot, busqueu algun cedit del Barça. Quan truques a Barcelona, el telèfon no et mossega, contràriament al que pensen els dirigents grana. No passa res i allà, de talent els hi sobra. De res pel consell, eternament ignorat.

Als fidels que tant se’ns dóna la categoria on jugui el Nàstic, rai, seguirem militant en la causa encara que disputi una lliga d’empreses a l’infern. Al club se l’estima de manera incondicional, sense retrets ni peticions. Ara bé, això no té res a veure amb llençar la tovallola tan aviat en la temporada, ni d’acabar trencant registres històrics com a cuers de la categoria.

La processó que resta serà llarga com un dia sense pa, d’aquí que esgoti moralment la perspectiva d’anar sumant derrota rere derrota fins a certificar la catàstrofe final. De cap de les maneres, a això no ens podem resignar. Per respecte a tan històrica entitat i la massa social que l’empara, més val que els responsables comencin a cercar solucions sota les pedres i penquin de valent en plans d’acció i contingència que cobreixin tot l’abecedari. La rendició queda prohibida.

Si cal, assumiu el descens quan toqui, però feu-ho amb la cara ben alta i, sobretot, un pla d’acció professional i vàlid a mig i llarg termini. Amb paciència, amb gent capacitada al front, amb el que calgui per excel·lir. Just l’antítesi de les notes recollides en els exàmens dels darrers tres anys, quan ha regnat el desastre.

Acabeu amb la constant improvisació d’una vegada o perilla la nostra paciència i fidelitat. El club ha anat apedaçant problemes conforme sorgien, mala peça al teler. La gestió s’ha basat en pura improvisació. 

Fixeu-vos que no hem parlat encara de futbolistes. Segurament, ni tenen culpa de les seves limitacions tècniques, ni tampoc viuen en l’atmosfera d’ànim ideal per tal d’afrontar aquesta patacada contínua. Fallen en els detalls bàsics i a partir d’aquí, és utòpic demanar-los més. I els hi va pesant la responsabilitat, malgrat ens agradaria salvar alguns noms i cognoms que són els primers en patir aquest desgavell.

Ells no són els grans culpables de la situació. Ho és la secció de futbol, que no rutlla. Fins i tot, l’última decisió de pes expressa cert tuf a demagògia. S’ha posat el focus i l’atracció del club sobre la carismàtica figura d’Enrique Martín, del que pocs dubtaríem si es tractés de buscar companyia per prendre una cervesa, però aquest negociat va d’una altra cosa.

Això del futbol en situació extrema, va de guanyar punts i salvar la categoria. Al cap i a la fi, als autèntics responsables d’aquesta hecatombe ja se’ls hi veu el llautó. Teniu dos mesos per compensar-ho. Eviteu-nos el tràngol de fer el ridícul. No per nosaltres, pel mateix Nàstic, que no s’ho mereix. 

Frederic Porta ha estat periodista a diversos mitjans durant els últims quaranta anys. Escriptor de llibres sobre la història del Barça. El millor encara està per arribar, segur. Etern aprenent 

Temas

Comentarios

Lea También