FITT, els nous públics a escena

L’Administració pública no ha de competir, sinó que ha de complementar la iniciativa privada

31 julio 2017 11:33 | Actualizado a 31 julio 2017 11:34
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Les civilitzacions, permeteu-me la grandiloqüència, que s’han aixecat sobre fonaments sòlids han perdurat més enllà del temps. De les grans civilitzacions sempre en queden unes grans runes! (no cal posar exemples). No és possible construir una societat crítica, solidària i cohesionada de cap altra manera: amb la cultura, i aquesta és la Tarragona que volem. Si no és així, la piconadora del temps no perdona!

Tanquem l’edició d’enguany del FITT, el Festival Internacional de Teatre de Tarragona, la quarta edició. El balanç amb les xifres a la mà és positiu i encoratjador per la nova singladura del festival: s’ha doblat el nombre d’entrades venudes, s’han incorporat nous espais escènics (vegeu tot el pati de butaques del Seminari dret aplaudint el Fuenteovejuna, una imatge que perdurarà a l’imaginari teatral de la ciutat), s’ha assolit un 75% d’ocupació, la fórmula Young FITT d’arts escèniques i sopar ha tingut una molt bona acceptació tot i el risc de la proposta cultural i ens ha retornat al plaer del pedrís dels nostres avis de les nits d’estiu a la fresca, etc. 

L’aposta de la Conselleria de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona pel que fa al festival és clara. Aquest és el nostre argumentari original: 

1. Allunyar les programacions públiques de l’oci.

2. Crear singularitat amb una marca cultural pròpia.

3. Apostar per un model de festival especialitzat, per la ciutat i no per a un únic espai.

4. El model de festival hereu dels Festivales d’España no ha acabat d’arrelar dins de l’oferta cultural de la ciutat perquè no s’ha dotat d’una singularitat o especialització al llarg de més de trenta anys. Les programacions han acabat convertint-se en un programa heterogeni que s’endreça a partir de la indústria i no pas amb la voluntat d’una política cultural que vetlli per un progrés social a través de la cultura. 

5. La retallada pressupostària o l’adaptació del pressupost als espais escènics que han aparegut complica l’existència de difícil sostenibilitat sense un creixement pressupostari. Cal recordar que Tarragona, fins que no s’inaugura/recupera el Teatre Metropol, no tenia teatre públic amb programació estable.

6. El Camp de Mart passa ser un espai escènic que estarà a disposició durant les nits estiuenques sempre que es pugui garantir la viabilitat econòmica. Això representarà segurament que sigui un espai comodí per a les festes.

7. Apostem per la producció privada d’èxit consolidada perquè des de l’Administració és impossible mantenir una direcció artística amb capacitat de risc. Perquè l’Administració pública no ha de competir sinó que ha de complementar. Concepte de subsidiarietat. 

8. Optimitzar els recursos permetrà que un festival internacional bianual passi a ser de periodicitat anual. 

Però també sabem que hem d’aconseguir que el festival prengui la ciutat i que durant quinze dies Tarragona sigui capital de les arts escèniques.

Comentarios
Multimedia Diari