Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

‘Factfulness’, el món va millor del que et penses

Saber per què no veus el món com és en realitat i  què pots fer evitar-ho, et farà sentir més positiu, menys angoixat i més esperançat

Gerardo Meneses

Whatsapp
Gerardo Meneses

Gerardo Meneses

Quan un amic em va recomanar fa uns mesos Factfulness com un llibre de lectura obligatòria no podia imaginar que durant el confinament prendria una rellevància particular.  

«Un dels cinc riscos globals que més em preocupen és la pandèmia global. Perquè hi ha força probabilitats que passi – ja ha passat altres vegades- i té la capacitat de provocar, directament o indirectament, un gran patiment  general i aturar el progrés humà durant anys o dècades. Si fallem aquí no hi haurà res que funcioni. És un dels megakillers que hem d’evitar; i, si és possible cooperant entre tots de mica en mica!. Hans Rosling publicava aquest text al novembre del 2018 en Factfulness.

Tendim a dividir totes les coses en dos grups oposats, separats per un immens abisme d’injustícia quan normalment la realitat no està tant polaritzada

Rosling va ser professor de salut internacional i cofundador de Metges sense fronteres en Suècia. Les seves xerrades TED han estat visionades més de 35 milions de vegades. Va morir l’any 2017, després de dedicar els darrers anys de la seva vida a escriure Factfulness, que va ser acabat pel seu fill Ola i la seva cunyada Anna. En ell, es poden trobar entre d’altres aquestes dues preguntes.

Pregunta factual 1. Quina és l’esperança de vida actualment al món?
A: 50 anys        
B: 60 anys        
C: 70 anys

Pregunta factual 2. En els últims 20 anys, el percentatge de la població mundial que viu en una pobresa extrema...
A: s’ha multiplicat per dos 
B: s’ha quedat més o menys igual    
C: s’ha reduït a la meitat

(*) Podreu trobar la resposta al final de l’article

Amb aquest tipus de preguntes Hans Rosling ha posat a prova el coneixement sobre el món de milers de persones: polítics,  científics, periodistes, responsables d’organismes internacionals, empresaris o acadèmics. I ha comprovat que la majoria estan sistemàticament equivocats. 

Factfulness presenta deu raons per les que estem equivocats sobre el món i perquè les coses estan millor del que pensem; suggerint, a la vegada, unes quantes eines de pensament crític que poden ajudar a fer-se una idea general i a entendre com funciona el món. 

El primer dels nostres deu instints dramàtics és el de la bretxa. La irresistible temptació de dividir totes les coses en dos grups diferents normalment oposats separats per un immens abisme d’injustícia. Un món dividit en països i persones rics i pobres. Per evitar-lo cal buscar on és la majoria. Normalment la realitat no està tant polaritzada. En el cas de la renda Rosling abandona la descripció de països desenvolupats o en vies de desenvolupament per una proposta de quatre nivells de renda. El 75% de la població viu a nivells de renda mitjana (nivells 2 i 3) on se suposa que està la bretxa. 

El segon instint parla de la negativitat: un megaequívoc segons el qual «el món està empitjorant». Ens fixem més en les coses dolentes: els records del passat ens enganyen, els periodistes i els activistes trien aquesta informació negativa pel seu atractiu comunicatiu i, a més, tenim la impressió de que mentre hi hagin coses que no van bé parlar d’allò que funciona no estaria bé. 

El tercer explica que quan veiem una gràfica com ara per la població mundial fem una extrapolació inconscient de la corba representada com si fos una línia recta sempre en augment. Per entendre un fenomen qualsevol no poden donar per cert que la corba que el representa continua més enllà del que veiem. Si ho fem traurem conclusions errònies. Un exemple és l’anàlisi de la demografia mundial en constant augment. Entre el 1900 i el 2000 la població va passar de 1.500 milions de persones a 6.000 milions. La gràfica fins ara de corba en creixement exponencial té ja una previsió d’aturada que també contempla un augment de l’esperança de vida, el creixement en zones com ara Àfrica o Amèrica del sud i la reducció de la natalitat. 

L’instint. de la por potenciat per la informació que reben i com les analitza el nostre cervell. Una visió basada en els fets pots ajudar a dimensionar. El 2016, 40 milions d’avions van arribar amb èxit a la seva destinació; només deu vols van tenir un accident fatal, un 0,000025%. 

Les dimensions: mirar les coses en la seva justa proporció; qüestionar-se la generalització i les categories que generem inconscientment, evitar culpabilitzar i buscar sempre senyalar a algú, tenir uns perspectiva única o deixar-nos arrossegar pel sentit d’urgència són altres dels instints presentats. Consumir la informació amb una mentalitat basada en fets ens pot ajudar a entendre millor el món. 

La web Gapminder recull diferents recursos i informacions sobre el treball de Hans Rosling. Dollar Street és una de les seves darreres iniciatives que exposa fotografies de 264 famílies de 50 països ordenades segons la seva renda: una bona exposició del món.

(*) Pregunta 1. La resposta correcta és la C. Avui la mitjana de vida arreu del món és de 72 anys. Pregunta 2. La resposta correcta és al C. Durant els últims vint anys, la proporció de gent que viu en la pobresa extrema s’ha reduït gairebé a al meitat.

Gerardo Meneses. Director Institució Tarragona Col·legi Turó
 

Temas

Comentarios

Lea También